Josep Maria Jansà Guardiola

Per acam el 18/02/2001 | 1459 visites

VII Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè (2001)

ACTE INSTITUCIONAL:

"Breu homenatge pòstum a Josep Mª Jansà i Guardiola" per Miquel Ballester i Cruelles. Meteoròleg i catedràtic.

"100 anys del naixement de Josep Maria Jansà. Reus, 1901 - Maó, 1994 " per Jaume Miró - Granada Gelabert. Meteoròleg.

"Josep Maria Jansà Guardiola, pare i mestre" per Agustí Jansà i Clar. Meteoròleg, director del Centre Meteorològic Territorial a les Illes Balears

 

Breu homenatge pòstum a Josep Mª Jansà i Guardiola Miquel Ballester i Cruelles Meteoròleg i catedràtic. De Josep Mª Jansà i Guardiola guard recordances inesborrables que s'afileren amb les altres que perpetuen la seva memòria. ( El vaig conèixer abans que ho fes en Jaume Miró-Granada, que ja és dir). Per ell vaig entrar en el Servicio Meteorlógico Nacional i per ell sóc conseqüentment, Meteoròleg, Professor de Meteorologia i tot el restant (li estré sempre agraït). A vegades, parlant del front, estacionari o actiu, que ell descobrí entre Eivissa i Mallorca, jo li deia que alló no era un fenomen geofísic sinó geopolític, perquè les Pitiüses eren Púniques, aixó és, africanes, i les Balears (Maioris et Mienoris) eren Romanes, aixó és Europees. La línia frontal era, doncs, inevitablement d'esperar. Quan l'ACAM me va convidar a dir unes paraules en aquest acte, suggerint-me l'aportació d'alguna línia ideològica o experimental del vell meteoròleg de la Mediterrània, de tot d'una me vaig fer enrere, pensant que ja estava essencialment tot dit o escorcollat per dos personatges: l'un amb visió profètica projectant imaginació i seny de gegant més enllà d'uns medis inexistents de recerca; l'altre amb sapiencial utilització d'aquests medis redescobrint aquelles profecies afegint-hi la prolongació actualitzant. Aquesta dinastia de Jansas, pare i fill, formen un dipol lluminós, memorable i únic en la història de la Meteorologia Mediterrània. JOSEP MARIA JANSÀ GUARDIOLA : 100 AÑOS Jaime Miró-Granada Gelabert meteorólogo. Resumen: Don Josep María Jansá Guardiola nació en Reus el año 1901. Un traslado familiar en 1913 le lleva a Maó en donde termina el bachillerato, con premio extraordinario. Acaba en 1926 la licenciatura en Físicas, estudiada por libre, en Barcelona. Este año se inicia en meteorología en el Observatorio de la Base Naval de Maó. En 1934, ya como meteorólogo facultativo, es nombrado Jefe del Centro Meteorológico de Baleares. En 1940, el Servicio Meteorológico Nacional traslada el Centro de Maó a Palma, y con él, en calidad de Jefe, se va Jansá. Su etapa mallorquina, en la que manifestó su gran valía profesional, durará hasta 1966 cuando es nombrado Subdirector del S.M.N., con sede en Madrid, y después Jefe de la Oficina Central, el mayor cargo administrativo que podía lograr un meteorólogo titulado. Antes, en 1947, con una tesis de meteorología teórica había alcanzado el doctorado en Físicas por la Universidad de Madrid, de modo que su larga labor docente comenzada en Maó, terminará con el ejercicio de la cátedra de Climatología en dicha Universidad, en 1971, año de su jubilación profesional. De vuelta a Menorca, fallece en Maó a los 93 años de edad. La obra de Jansá, entre libros, artículos, comentarios, etc., es muy extensa, de imposible resumen, y le acredita como el más prolífico y polifacético de los meteorólogos científicos españoles. En ella, sentó las bases de la meteorología del Mediterráneo de la que fue su mejor conocedor, como expresaría, ya en 1952, el propio Doctor Fontserè. Josep Maria Jansà i Guardiola, cent anys En Josep Maria Jansà i Guardiola va néixer a Reus l'any 1901. Un trasllat familiar, el 1913, el porta a Maó, on acaba el batxillerat amb premi extraordinari. El 1926 acaba a Barcelona la llicenciatura de físiques, que havia estudiat per lliure. Aquest any s'inicia en meteorologia a l'Observatori de la Base Naval de Maó. El 1934, ja meteoròleg facultatiu, és nomenat cap del Centre Meteorològic de les Balears. El 1940, el Servicio Meteorológico Nacional espanyol (SMN) trasllada el Centre de Maó a Palma, i Jansà se n'hi va en qualitat de cap. L'etapa mallorquina, en què va manifestar la seva extraordinària vàlua professional, durarà fins el 1966, quan el nomenen sots-director de l'SMN, amb seu a Madrid, i després cap de l'Oficina Central, el càrrec administratiu més elevat que podia assolir un meteoròleg titulat. Abans, el 1947, amb una tesi de meteorologia teòrica s'havia doctorat en físiques per la Universitat de Madrid. Amb això la seva llarga labor docent, començada a Maó, s'acabarà professant la càtedra de climatologia d'aquesta universitat, el 1971, any de la jubilació professional. Tornat a Menorca, es mor a Maó als noranta-tres anys. L'obra de Jansà, entre llibres, articles, comentaris, etc., és molt extensa, impossible de resumir, i l'acredita com el més prolífic i polifacètic dels meteoròlegs científics de l'estat espanyol. És, cal dir-ho, una obra que assenta les bases de la meteorologia de la Mediterrània, que ell coneixia millor que ningú, com li va confessar, el 1952, el doctor Fontserè mateix. Josep Maria Jansà Guardiola, pare i mestre Agustí Jansà Meteoròleg, director del Centre Meteorologic Territorial a les Illes Balears Se m'ha demanat que, precisament des de la meva particular perspectiva de fill i, fins a cert punt, continuador de Josep Maria Jansà, en faci una breu semblança, que resultarà necessàriament esbiaixada. Jo ara soc físic, com ell, meteoròleg, com ell, fa catorze anys que dirigeixo el Centre Meteorològic a les Illes Balears, el mateix que ell va "encetar" el 1934 i va dirigir durant més de trenta anys, i faig feina en el camp de la meteorologia mediterrània, el camp en el que ell va ser profeta i gairebé pioner. És fàcil pensar que ell em va conduir, em va dur de la mà pas a pas, em va ensenyar el que ell sabia, però no és exactament així. D'altra banda, hi ha persones (com el meteoròleg i catedràtic Miquel Ballester i el meteoròleg Jaume Miró-Granada) a les que sentit referir-se al meu pare com a mestre i orientador, "pare", en certa manera. A mi en Jaume Miró-Granada em va rebre en el servei meteorològic, va ser el meu primer cap i tutor, em va orientar molt. En Miquel Ballester va ser el meu director de tesi i el responsable de la meva primera sortida a l'estranger. D'alguna manera han estat els meus "pares" en la meteorologia científica, així que si ells són "fills" del meu pare, jo soc "nét" del meu pare. Una curiosa influència en segon grau.