En record de Toni Nadal

Per acam el 21/07/2012 | 70075 visites

L'ACAM dedica aquest espai al record del meteoròleg Toni Nadal que va morir el passat 30 de juny a la tartera del coll de Contraix, a la Vall de Boí,  al seu estimat Parc Nacional d'Aigüestortes, on havia anat a fer una travessa. Els Carros de Foc se l'han endut per sempre més, amb encara no 41 anys. En Toni era un habitual de les Jornades Fontserè i els seminaris de l'ACAM. Des d'aquí el nostre condol a la seva família, companys de feina i tot el món de la Meteorologia catalana.

 Toni Nadal, un meteoròleg, un geògraf amant del seu país i un  gran company

  Carta dels homes del Temps per en Toni Nadal

  Toni Nadal, popular ‘hombre del tiempo’ en Cataluña                                                                                              

  Toni Nadal, hombre del tiempo

  Gràcies Toni

  Adeu a Toni Nadal Segura

  En memòria d'en Toni Nadal

  Els meteoròlegs de TV3 recorden Toni Nadal

  En record de Toni Nadal, SomSegarra.cat

  MeteoTemps - Homenatge a Toni Nadal

 

El fòrum Patim la Meteo ha obert L'Escola Toni Nadal i el Servei Meteorològic li ha dedicat l'espai audiovisual en un emotiu acte on es va descobrir la placa commemorativa.

 

Podeu deixar el vostre comentari.

 

Comentaris

El  Toni i jo, ens van conèixer a la facultat, estudiant Geografia. Érem, com deia ell, dues persones de "tros" (que no de poble) instal·lades a la gran ciutat de Barcelona.

El Toni, era tal com raja. Una persona de caràcter fort, tossut (com tot bon segarrenc)... Com amic era, un bon amic, atent, prudent, pacient... i que feia les coses amb molt entusiasme. Volia encomanar la seva energia amb tot el que feia.

Jo he gaudit del Toni durant més de 20 anys i em quedo curta dient només aquestes coses. Us explicaria moltes més.... i segurament, us arrencaria un somriure. Però vull dir-vos-en una que per mi és important, i sé que a ell li agradaria.

Estic orgullosa del Toni Nadal Segura: perquè ha aconseguit que molta gent que el coneixia poc (o fins i tot gens)...l’estimés. Perquè ell era natural i tot el que feia, ho feia de forma natural, no hi havia res fingit.... i aquesta manera de ser, traspassa més enllà de la pantalla, de les previsions i dels reportatges. I molta gent va saber captar i estimar l’essència d’aquest Toni.

Des del fatídic 30 de juny, he rebut molts missatges del enamorats de la meteorologia que tenim escampats per tot el país.... i tots ells parlen de la seva autenticitat... I em sento afortunada: jo he tingut la sort de coneixe’l durant  tots aquests anys.

Hem perdut un geògraf. Hem perdut un Home del temps. Però sobretot, hem perdut un pare, un fill... i molts de nosaltres, un amic.

 

Sònia Papell

17 de juliol de 2012

(Acte d’homenatge al Servei Meteorològic de Catalunya)

 

Aquest matí he anat a la secretaria de la meva facultat, la Facultat de Geografia i Història, que era també la facultat d’en Toni, i he demanat el seu expedient acadèmic. En ell hi havia enganxades dues fotografies seves, jove, molt jove, en una amb els cabells llargs, realment maco, i seriós, amb la responsabilitat del moment en que decidia passar de la Universitat de Lleida a la meva universitat. I he comprovat allò que ja sabia: Climatologia analítica, quart curs, excel.lent i matrícula d’honor; Anàlisi d’imatges Meteosat, cinquè curs, excel.lent i matrícula d’honor (he tingut pocs alumnes amb dues matrícules d’honor).

Però a banda de la seva trajectòria acadèmica, brillant, la figura d’en Toni m’evoca la del geògraf pur, autèntic, natural, apassionat, la del descobridor, la del explorador, la del muntanyer, la de l’aventurer…I d’aquesta aventura que en Toni va iniciar fa pocs dies, em quedarà la seva imatge d’home bo, d’home positiu, en el seu somriure, i, sobretot, d’home vital.


Javier Martín-Vide

17 de juliol de 2012

(Acte d’homenatge al Servei Meteorològic de Catalunya)

La coneixença amb en Toni ve de lluny. A mitjan anys noranta feia poc que jo corria pel GPV de l'INM, com s'anomenava llavors, i en Toni acabava de ser contractat per TVE Sant Cugat després de la beca de TV3. D’això, ja en fa gairebé vint anys i pocs deuen recordar aquella manera de fer la meteo de TVE, que devia estrenar l'Antoni Castejon, consistent a passar cada dia per l’INM a recollir la informació i a fer una breu sessió amb el personal de guàrdia; fins i tot tenia autorització per a remenar el McIDAS, l’eina bàsica que inclou tota la informació de diagnosi i de models de predicció i que, amb les actualitzacions corresponents, encara avui es fa servir. Cal recordar que encara no hi havia internet i que la informació meteorològica escassejava. Aquestes breus sessions, tan enriquidores amb en Toni, van durar un parell d'anys, el temps que va trigar a tornar a TV3.

En acabat, el nexe de comunicació amb en Toni fou el correu electrònic i els fòrums, bàsicament, tot i que vam coincidir en algunes Jornades Fontserè, als Seminaris de l’ACAM a la Facultat de Física, als cursos de Sort, etc. En Toni era un apassionat de la meteo i participava activament en fòrums amb pseudos com ara Gebre i, especialment Segarró, en honor de la seva terra, de la seva comarca, amb Cervera, i de la seva parla: 's’atansa', 'rubinada', 'terra ferma', etc. Recordo perfectament el directe que va fer des de Lladurs, arran del tornado que s’hi esdevingué l’octubre del 2002, que ens posà en contacte per a facilitar-me la feina quan, més endavant, vaig resseguir aquella àrea. També ens posàvem en contacte, en situacions de fenòmens extrems que ens apassionaven, i que batejàvem una per una, ja que tampoc no en tenim pas tantes: l'esclafit del diumenge 17 d’agost de 2003, que ens va agafar tots dos de guàrdia, o els fiblons de l’aeroport del Prat, del 7 de setembre de 2005, de què guardo més records.

Darrerament la comunicació mes àgil amb en Toni era via Facebook per a parlar no simplement de fets meteorològics, sinó també del Barça, dels bolets... El darrer comentari seu fou la seva felicitació de Sant Joan, encara no una setmana abans del seu traspàs: “Per molts anys Joan. Certament, el teu sant no passa pas desapercebut“, felicitació que no vaig respondre amb la celeritat deguda, i que ara només li puc agrair des d'aquí: Gràcies, Toni, per sempre més!

 

Joan Arús

17 de juliol de 2012
(Acte d’homenatge al Servei Meteorològic de Catalunya)

Hola gent,

Compartia amb en Toni els estudis realitzats, tot i que un servidor els havia cursat més d'una dècada abans, temps en el qual l'ensenyament de la geografia física havia fet un salt endavant qualitatiu que encara avui dia és l'enveja justificada dels meus contemporanis. Demostració clara d'això és que encara a un servidor el títol de llicenciat corresponent porta escrit: Llicenciat en Geografia i Història (Secció: Geografia) i en el seu s'havien estalviat part de la parefernàlia i posa tan sols Llicenciat en Geografia.

També compartíem (més o menys) la professió, a tots dos ens pagàvem per treballar en el món de les ciències de l'aire.

Igualment, compartíem lloc de residència, tot i que en Toni quan no tenia l'Ares ni en Ton al seu càrrec, voltava més per Cervera que per Pallejà. Coincidíem, doncs, en força aspectes, però permeteu-me que faci referència a un parell de coincidències que havien generat complicitats valuoses, al menys per a un servidor i m'atreviria dir que també per a ell.

Per parlar d'una d'elles hem d'anar a la darrera trobada extensa - un parell d'hores llargues - que vam tenir en un pub de Cervera, que era un dels seus refugis, el 16 de febrer de l'any passat. A tots dos ens agradàvem les cerveses d'alta graduació i elevat contingut en malta d'ordi i vaig aconseguir que tastés l'Alhambra 1925 i crec que el vaig convèncer que hi ha vida més enllà de la Voll Damm i que aquesta vida també és intel·ligent (i sense posar-li arròs). La resta de la conversa va ser un repàs de la seva col·laboració en la XOM (nominalment figura sa mare, però ell era qui donava els avisos), no vam obviar temes personals que no venen al cas, però si que em va comentar que volia fer un viatge a un país nòrdic per gaudir de l’espectacle de les aurores. Hagi volgut la casualitat que el dilluns 2 de juliol em trobés la pitjor notícia en dos SMS d'en Manel Dot i en Lluís Pujol i en un mail d'en Pere Casulleras, sent-hi jo de viatge de vacances en aquell mateix país que m'havia dit.

Certament crec que estàvem d'acord en considerar que tot i la passió que ens produïa viure del que ens agradava, el món no s'acaba a la meteorologia, ni a la climatologia, ni a la colombofília. Serveixi aquesta frase per introduir l'altra paragrafada: no recordo exactament ni quan ni com ens van presentar, calculo que a cavall de 1996 o 1997, però sí recordo perfectament que ens vam trobar el 18 d'octubre de 1997 al Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron en un concert que vam gaudir immensament. En Toni i un servidor també coincidíem en la nostra devoció pel southern rock, ell era una mica més acèrrim dels Lynyrd Skynyrd i servidor (alguns ja heu patit el meu messianisme mormó) soc més que un seguidor dels Allman Brothers. Va ser precisament un concert dels seus amics, el primer que feien a tota la història a la Península el que a la sortida tots dos posàvem aquella cara de felicitat inesborrable que un no pot dissimular de vegades.

Fa 38 anys que he aconseguit no passar més de deu dies sense sentir uns i els altres (inclús en èpoques de serveis militars) i penso passar-me tots els que em quedin i repto el senyor Alzheimer o qualsevol altre perquè ho intenti evitar i sé que no ho aconseguiran. Seguiré compartint aquesta passió amb qui vulgui escoltar-me, però no hi haurà més trobades amb en Toni per comentar per enèsim cop lo absolutament extraordinaris que ens semblàvem. No serien converses trascendents, ni profundes (ni punyetera falta que feia), però tots els buits que ens deixen els que marxen, són irremplaçables.

No miro ni a dalt, ni a baix, ni als costats, ni crec que ara en Toni serà en un lloc eteri i per determinar gaudint d'un concert dels molts ídols traspassats, ni penso que els que marxen abans d'hora són els millors (em sembla una falta de respecte pels que queden), queda l'estupor que es barreja de seguida amb una profunda tristesa.

No li podré recomanar una Salvator de Paulaner (l'últim descobriment, absolutament extraordinària), ni preguntar-li si va veure el concert dels restes de la nostra gent al festival Azkena de Vitòria aquest 17 de juny. Ja no hi haurà més encaixades de mans i no li hauré de dir que ha progressat al llarg dels anys fent encaixades de mans i ja no deixa la mà morta del tot com feia al principi de conèixer-lo, encara li quedava marge de millora, però.

Permeteu-me, però, que us passi aquest enllaç perquè, si voleu, us feu una idea dels grenyuts que ens robaven el cor, amb aquesta absoluta obra mestra (el concert deu de ser del 2003 o 2004). Algun dels executants tampoc s'hi troben presents: http://www.youtube.com/watch?v=sHQ_aTjXObs.

Salut a tothom i dol pel buit,

Antonio Gázquez

Observatori Fabra i Servei Meteorològic de Catalunya

 

 

Monday, July 02, 2012


"METEOROLOGÍA: ADEU A TONI NADAL SEGURA"(Actualizado).     

 

Hola a todos.
Hoy nos toca decir adiós a Toni Nadal que ha ejercido como hombre del tiempo en TV3 de Catalunya durante 16 años. Se ha ido a las 40 años en un accidente de montaña entre las rocas, las nieblas y el frío de los Pirineos que Toni tanto amaba y conocía.
Del recordatorio de hoy en el funeral de Cervera (en catalán).
" Un regalo como hijo,una alegría como Padre,tierno,familiar,atento,solidario,constante, emprendedor,generoso,risueño,así era nuestro Toni. La montaña una de tus grandes pasiones. Has escalado tu última cumbre,pero tu huella quedará para siempre en nuestro camino. Gracias por regalarnos todos los momentos de tu vida."
De fondo "Els diables de Cervera - els Carranquers".
Cervera julio 2012.

Toni Nadal Segura 41 años.Licenciado en Geografía y Natural de Cervera (Lleida).Deja 2 hijos. Ton y Ares.

                                    Coll de Contraix donde Toni perdió la vida.


El Pas de Contraix visto desde su parte superior. Su mayor peligro son las piedras sueltas.En junio suele conservar neveros.

Recorrido conocido como Carros de Foc (Fuego). El pico de Contraix alcanza los 2.958 metros y el paso unos 2.400. Las temperaturas se acercan de madrugada a los 0ºC.Pasó su última noche en el Refugio Ventosa i Calvell.

Traté a Toni algunas veces y creo que era una persona positivamente singular. Conocedor de laa geografía catalana alguna vez nos había pedido- al grupo de aficionados a la meteorología-que le preguntaramos en "plan concurso" donde se encontraban lugares prácticamente desconocidos de Catalunya.Lanzábamos pregunta pensando que no conocería las respuestas y sorprendentemente dió con todas. Un día me dijo que la geografía le gustaba muchísimo desde pequeño y que unos de sus juegos preferidos era hacer excursiones "desde casa" con un mapa delante. Eran excursiones imaginarias la mayoría de las cuales por no decir todas hizo y rehizo muchas veces en años posteriores.
Toni era una persona firme y contundente. Tenía las ideas muy claras y no dudaba en exponerlas detallando y razonando las causas de sus convicciones.No obstante siempre fué humilde y muy estimado por sus compañeros de trabajo. Fué un gran amante de Catalunya en todos los sentidos aunque estaba decepcionado por la clase política en general.Era un hombre de la "Segarra" su comarca y trabajaba en el cultivo de sus olivos junto con su familia. Si nuestra sociedad no fuera tan convencional,creo que Toni hubiera vestido siempre una amplia camisa de cuadros y unos amplios pantalones de algodón No obstante su imagen en televisión era irreprochable especialmente en los últimos años en los que había perdido peso.
Le recuerdo riendo y bromeando en un restaurante Griego en las Navidades del 2009 con la estrepitosa rotura de platos al final de la comida en la que estuve sentado a su lado.También estuvimos muchas horas de filmación juntos para el programa " Espai Terra" cuando vino a hacer un programa a La Vilella Baixa en Tarragona definida com el New York del Priorat por la altura de sus casas que tienen fachada sobre el arroyo de Escaladei. También Toni también estuvo en La Vilella Baixa hará unos 10 años en ocasión de un encuentro o trobada de socios y simpatizantes de la Associació Catalana d´Obervadors Meteorològics ( A.C.O.M.) de la que era socio.
Poco o nada más que añadir. La montaña,su querida montaña se lo llevó. Dejó este mundo en un lugar bellísimo y duro como lo es la vida a veces.
Toni gracias por todo, y para la familia mis condolencias en estos momentos tan crudos.
Hoy día 4 de julio, muchos de los que te hemos conocido y tratado estaremos en Cervera en la Esglèssia de Santa Maria a las 6 de la tarde. Aparte de recordar a Toni, es lo último que podemos hacer.
Saludos.
Mariscal Tro

 

 

 

L’any 1997 i amb el títol de llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili sota el braç, em vaig desplaçar a Barcelona per iniciar els cursos de doctorat del programa ‘Geografia física i canvi ambiental’ a la Universitat de Barcelona. Aconsellat pel Dr. Diego López Bonillo, professor de Geografia Física de la URV i el meu director de tesi doctoral, vaig seleccionar aquelles assignatures més interessants i vaig tenir la sort d’assistir a les classes del Dr. Antonio Gómez i del Dr. Javier Martín-Vide, entre d’altres.

No érem un grup gaire nombrós i pocs el que no haguéssim estudiat a la UB. Un dels integrants de la classe era el Toni. Tot i que ja era ‘home del temps’ de TV3, no vaig relacionar que el Toni de la classe era el Toni Nadal de la televisió fins que un dia, amb motiu d’una visita a una estació depuradora d’aigües residuals del Llobregat, els companys de classe em van dir «primer hem d’anar a buscar el Toni». La meva sorpresa va ser quan ens vam desplaçar fins a les portes de TV3 i el vaig veure sortir corrent de l’edifici (fèiem tard), tot descordant-se la corbata.

El programa de doctorat era de geografia, però vaig agafar d’optativa una assignatura del doctorat de meteorologia que s’impartia a la Facultat de Física. Assignatura que portava per títol ‘Meteorologia de la Mediterrània Occidental’. Sort que el Toni també s’hi havia matriculat i em va donar un cop de mà. Fou un bon company.

Quan els cursos de doctorat de Barcelona es van acabar,també es va interrompre la nostra relació de companys de classe. Però jo estava content i fins i tot una mica orgullós d’haver estudiat amb ell i no em vaig amagar de dir- ho tantes vegades com ho vaig considerar oportú. De pas reivindicava que un geògraf podia estar capacitat per fer previsions meteorològiques i explicar el temps a la televisió o a la ràdio. La meva gran sorpresa va ser quan, anys després i per terceres persones, vaig saber que Toni Nadal es recordava d’un becari de geografia de la URV que havia fet els cursos de doctorat a la UB. Això em va fer decidir a proposar-li de venir a fer una xerrada a Tivissa l’any 2006 amb motiu dels actes de commemoració del 125è aniversari del naixement del Dr. Ramon Jardí, l’impulsor de la centenària estació meteorològica d’aquesta població de les Terres de l’Ebre. Generosament, el Toni va acceptar la invitació i es va desplaçar fins a Tivissa la freda tarda del 9 de desembre de 2006. Em va mostrar la seva inquietud per la possible incidència que sobre l’assistència dels tivissans a la conferència pogués tenir el partit del Barça, contra la Real Sociedad, d’aquell dissabte, però el Casal es va omplir. Des de llavors vam anar coincidint en trobades científiques i actes diversos. Un d’aquests també va tenir lloc a Tivissa amb motiu de la inauguració del quart radar del Servei Meteorològic de Catalunya, situat a Llaberia, l’any 2008.

Aquest dilluns, 2 de juliol, ens hem despertat amb la notícia de la mort del Toni Nadal en un accident a la muntanya. Un meteoròleg que complementava el complicat art de fer previsions del temps amb un coneixement impressionant del territori català i dels processos que en aquest territori es produeixen, com a bon geògraf que era. La trista notícia de la seva mort m’ha fet reviure els moments en què la vida ens va portar pels mateixos camins. Que aquest recull –anecdòtic si ho voleu–serveixi de testimoni i d’homenatge vers un company a qui hem vist com injustament el destí s’ha endut massa aviat.

Òscar Saladié
Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili

(text publicat al Diari de Tarragona el dimecres dia 4 de juliol)