Impulsor de la meteorologia mediterrània

Vaig conèixer en Miquel Ballester l’any 1975, que presidia el tribunal d’oposicions al cos de meteoròlegs del Servicio Meteorológico Nacional, ja desaparegut. Jo m’hi presentava, i a l’examen oral em va fer preguntes que vaig haver de pensar molt bé abans de respondre. Després, durant el curs de formació, ens va fer qualque classe de circulació general atmosfèrica i de predicció numèrica del temps que, a mi particularment, em va fer obrir els ulls sobre les possibilitats d’una ciència que en aquells moments a Espanya era a anys llum d’allò que ja es feia en alguns països europeus.
De la meva estada a Madrid, en record molt bé les agradables vetllades que compartíem a ca seu, quan la meva esposa venia de Mallorca i ens duia una greixonera de frit mallorquí. La fèiem desaparèixer, juntament amb en Jaume Miró-Granada, en pocs minuts, mentre escoltàvem la narració d’anècdotes de les seves estades a Anglaterra, a Suïssa i al Brasil, o els seus comentaris sobre el darrer concert que s’havia fet a Madrid.
Uns quants anys després d’haver tornat jo a Mallorca, Miquel Ballester es va incorporar a la Universitat de les Illes Balears i al Centre Meteorològic de les Balears. Sota la seva direcció vaig començar i acabar la tesi doctoral. Em va animar a tenir “mobilitat”, tan important en aquests moments. Així vaig assistir a l’escola de Meteorologia d’Erice i, més tard, als cursos de formació del Centre Europeu de Predicció. Record també que, quan vaig començar, juntament amb n’Agustí Jansà, la recerca de les causes meteorològiques de les “rissagues”, ens va adreçar a l’estudi de les ones gravitatòries. Tot eren bon consells científics. A principi dels 80 es va incorporar a la Universitat Complutense de Madrid, i va deixar els seus dos deixebles, n’Agustí i jo, a Palma perquè féssim camí tots sols.
Tenc la satisfacció de ser coautor, amb ell, d’alguns treballs sobre ciclons mediterranis, publicats a la “Revista de Geofísica” i als “proceedings” de les Asambleas Nacionales de Geodesia y Geofísica, com era costum d’aquell temps, perquè tenien renom en el món meteorològic espanyol dels anys 70 i 80.
Personalment, sempre el recordaré com el meu director de tesi i com un entusiasta de la teoria meteorològica i de la música. No fa tant, uns pocs mesos, encara ens va sorprendre, a tots els membres del Grup de Meteorologia de la UIB, amb un seminari sobre modons d’una actualitat total.
Descansa en pau, amic i mestre.

Climent Ramis
Catedràtic de Meteorologia de la UIB.