Resums de les ponències

Per rafel el 26/01/2008 | 4806 visites
25 de novembre. Barcelona, 2000

Aiguats del 10 de juny de 2000

Les pluges de caràcter torrencial del proppassat 10 de juny varen provocar importans estralls en punts del Baix Penedès, Anoia, Bages i Baix Llobregat; malauradament s'hagué de lamentar la pèrdua de 5 vides humanes a banda d'innombrables danys materials i desperfectes en infrastuctures, com el nou pont de l'autovia de la N-II damunt la Riera Magarola a Esparraguera.

Concients del gran interès que va desperar aquesta situació en les diverses institucions implicades, l'ACAM va considerar adient dedicar-hi una jornada d'estudi, amb la intenció d'aportar una visió interdisciplinària del fenomen d'aquell dia, tal com la presenten els principals treballs que fins ara s'han fet. És així que, al costat dels observadors meteorològics dels punts més afectats pels aiguats: el pare Ramon Oranias, responsable de l'observatori meteorològic de Montserrat i Josep Soriano, responsable de l'observatori meteorològic del Consell Comarcal del Baix Penedès, també hi ha la presència de destacats hidròlegs, geòlegs, enginyers i tècnics de protecció civil.

Passats encara no sis mesos de l'aiguat es presenten en públic per primera vegada alguns dels principals treballs d'investigació encarregats als especialistes per les respectives institucions implicades. A banda dels dos treballs, diguem-ne de camp, presentats pels obsercavors meteorològics de Montserrat i del Vendrell, hi ha un treball més genèric del que va passar a càrrec de l'ACA. Una contribució fa referència al context geomorfològic de l'aiguat i una altra incideix directament en el comportament de la Riera de Magarola, on hi va haver la destrucció del pont de la N-II. Un altre treball fa referència al sistema d'avisos i alertes en general, i particular per la situació en estudi. També hi ha una contribució de climatologia històrica, imprecindible per tal d'atènyer una perspectiva temporal prou àmplia, a partir d'informació instrumental i qualitativa dels darrers 500 anys. Com no podia ser d'altra manera, el cos principal de la jornada d'estudi, són les contribucions pròpiament meteorològiques, a càrrec l'INM, l'SMC, la UB i la UPC. L'INM presenta l'anàlisi de les imatges de satel·lit, essent una part d'un complet i ambiciós treball d'investigació engegat per aquesta institució. L'SMC ens mostra com els models numèrics poden ajudar a un millor coneixement d'aquestes situacions, la qual cosa repercuteix en la millora de pronòstcs futurs. El departament de meteorologia de la UB, centra el seu estudi en l'anàlisi termodinàmica de la situació, tot fent ús d'una nova eina com és l'estació de radiosondatge de Barcelona, i una comparació amb els aiguats de la nit del 25 de setembre de 1962 al Vallès. Finalment la UPC, presenta l'aportació de l'eina més novedosa pels meteorolegs: el radar. Els radars encara ens han d'ensenyar moltes coses, tal com ho van fer el satel·lits en el seu dia, si bé aquesta ponència es basa exclusivament en l'aplicació hidrològica del radar.

Amb aquest aplec d'onze especialistes i l'aportació i intervencions dels assitents, esperem promoure i divulgar al màxim la meteorologia i, alhora, aportar un granet més de sorra al coneixement d'aquesta mena d'aiguats catastròfics.

Per acabar cal agrair la col·laboració i ràpida predisposició de les institucions implicades, i especialment als seus representants en aquesta jornada d'estudi i reflexió. També al Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa", el primer museu científic modern del país, que malgrat les obres no ha aturat la seva activitat, i ha permés dur a terme una nova edició de les Jornades Fontserè a les seves instal·lacions. Esperem que un cop acabades les obres de remodelació i expansió es repeteixin més Jornades de meteorologia Eduard Fontserè en el que serà un dels més grans museus de la ciència d'Europa.

ACAM, tardor 2000



1.- LES RIUADES DEL 10/06/00 A LES CONQUES VESSANTS AL LLOBREGAT
Enrique Velasco
ACA

Primera avaluació de l'evolució de la situació i de la resposta fluvial a les conques del riu Llobregat.

Anàlisi de detall de la resposta hidrològica de les conques vessants al Llobregat en relació als valors corresponents al període de retorn que s'utilitzen pels càlculs en el disseny de les infraestructures hidràuliques.

Aquesta primera avaluació cal que es presenti per avaluar la seva magnitud, no obstant és una primera aproximació als ordres de magnitud.

Per contra la metodologia permet ampliar el camp d'aplicació dels resultats a totes les conques petites (riera Castellet, Marganell, rieres de Collbató, Piera, Pierola, Castellbell i el Vilar, etc) ubicades a la zona on s'han concentrat les fortes pluges del 10/06/00.

Els darrers esdeveniments de pluges al Montsià i a la Terra Alta, han arribat a valors de pluja acumulada molt superiors a les del 10/06/00.

 

2- EL TORRENT DEL LLUC AL SEU PAS PEL VENDRELL 
Josep Soriano i Rubió
Observador de l'estació meteorològica del Vendrell INM.
Cap de Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Baix Penedès.

La capital del Baix Penedès, el Vendrell, s'ha trobat des de sempre sota l'amenaça contínua del desbordament d'un petit torrent, però molt traïdor, que passa pel nord de la vila. Aquest torrent, anomenat del Lluc, té el seu inici a la serralada prelitoral del Montmell.

El passat dia 10 de juny del 2000 el torrent del Lluc va ser un trist punt de mira per al Vendrell, que va patir les conseqüències d'unes fortes inundacions que van afectar greument la vila. La sort, dins de la desgràcia d'aquest aiguat, és no haver de lamentar la pèrdua de vides humanes això passa de dia i si que podríem parlar de víctimes humanes.

Ja en aquest segle, trobem situacions molt semblants a aquesta gran inundació. Al Vendrell és popularment conegut l'aiguat dit de sant Miquel, que va tenir lloc el 29 de setembre de 1913. En aquella ocasió la vila fou afectada per una gran avinguda d'aigua, que afectà majoritàriament l'agricultura, infraestructures, vials, instal·lacions telefòniques, etc., essent una de les mostres més visibles la desaparició física del pont del ferrocarril que, per la línia de mar, menava en els dos sentits de Barcelona a Tarragona. L'any 1952 també hi ha constància d'una forta riuada, però les conseqüències van ser més minses.

Tots sabem que aquestes precipitacions torrencials són normals a la conca mediterrània, i no ens n'hem d'estranyar. Amb tot, el problema principal rau en l'any 1975, quan es va modificar el pont de la via del ferrocarril que travessa aquest torrent. El pont vell tenia uns deu ulls per al pas de l'aigua, i el nou el van construir tan sols amb dos. Així mateix, una empresa privada que està situada al costat del torrent va ampliar les seves instal·lacions menjant-se part del torrent. Per finalitzar, el pont de la N-340, al seu pas per aquest mateix torrent, també té només dos ulls i la fondària és escassa. En poques paraules, les infraestructures mal calculades han estat, en bona part, les culpables de les inundacions.

La precipitació va començar a la 1 de la matinada del dissabte dia 10 de juny i va finalitzar al voltant de les 3. Hores abans, al voltant de les 11 de la nit va bufar vent del sector de llevant amb força 4 a 6.L'estona de pluja amb més intensitat es va donar en el període d'una hora.

Al dia següent, els observatoris de la conca del torrent del Lluc van donar les dades de precipitació: la Talaia Mediterrània, 115 l/m2; el Montmell, 94 l/m2; St. Jaume dels Domenys, 130 l/m2; el Vendrell, 113 l/m2. Cal informar que l'observatori de Llorenç, va deixar de funciar a mitja tempesta amb 92 l/m; de ven segur que la xifra total supera els 100 litres.

Les pèrdues econòmiques ocasionades per aquestes inundacions es valoren provisionalment en uns 5.000.000.000 de ptes.; d'aquests, 3.700.000.000 corresponen a particulars.

3.- RESUM EXPLICATIU SOBRE EL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS A CATALUNYA (INUNCAT)
Jordi Sans i Pinyol
Subdirector general de Prevenció i Planificació
Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil
Departament d'Interior
Generalitat de Catalunya

L'objecte del Pla INUNCAT és establir els avisos, l'organització i els procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats públiques o privades per fer front a les emergències produïdes pel risc d'inundacions, dins de l'àmbit territorial de Catalunya.

Les funcions bàsiques del Pla són:

- Conèixer les zones i els municipis amb risc d'inundacions a Catalunya.

- Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a l'avís i la intervenció.

- Preveure els mecanismes de coordinació amb el Pla estatal de protecció civil.

- Establir els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les diferents administracions locals i determinar els criteris de planificació dels plans d'actuació municipal.

- Especificar els procediments d'informació a la població.

Catalogar els mitjans i els recursos.

4.- AIGUAT DEL 10 DE JUNY DEL 2000 A MONTSERRAT
Ramon Oranias

Montserrat és un relleu de forma allargada (uns 11 qms.) de NO. a SE., de contorn el·lipsoïdal, fortament dissimètric de SO. a NE., i amb una alçada de 1236 mts. en el cim de Sant Jeroni. Exerceix una mena de barrera sobre la vall del Llobregat, el qual corre encaixat a més de mil metres de profunditat en relació al cim. El massís està bipartit per una profunda entalladura (torrent i canal de Migdia o de la Llum) que el divideix en dos grans sectors: Ecos-Agulles i Sant Jeroni-Monestir. Aquest darrer és el que, òbviament, tractarem amb més detall.

El nucli urbà de Montserrat format pel Monestir, la Basílica, l´Escolania amb tot el conjunt urbà necessari per l´acolliment dels pelegrins, turistes i excursionistes, està situat en un relleix a mig aire, a 720 mts. sobre el Llobregat, formant un gran amfiteatre natural obert a llevant i coronat pels cims dels Flautats, Sant Salvador, la Prenyada i les Gorres, tots ells de més de 1000 mts. Aquesta petita esplanada està travessada perpendicularment pel Torrent de Santa Maria, el qual recull les aigües d´una conca d´un qm2. que davallen a migdia del cim de Sant Jeroni. Desguassen per l´esquerra d´aquest torrent, anomenat antigament de la Vall Mala, dos torrents, més petits, amb una conca d´un hm2 cada un, que recullen les aigües a migdia dels cims de Sant Salvador i de la carena dels Flautats. Són el torrents de Sant Salvador i de la Trinitat. A més de tots ells, les parets quasi verticals que envolten el recinte estan solcades per canals d´erosió que s´han instal·lat sobre les grans diaclasses del massís.

La pluja va començar a 1/4 de 3 de la matinada i d´una manera suau fins a les 4, moment que, després d´una davallada sobtada de 6 graus, esdevé ja intensa aconseguint el seu punt màxim entre 3/4 de 6 i 2/4 de 7 (100 litres/m2, en 3/4 d´hora), decaient després a partir de les 7 del matí. El total de pluja fou doncs de 170,6 l/m2 durant 19 hores. El fort de l´aiguat es produeix després d´una pluja de 50 litres, durant 3 hores i un quart. Quan tots els pans de terra que sustenten la vegetació suspesa estan amarats, llavors ve la gran pluja. Les esllavissades de fang i de vegetació ja estaven assegurades.Total: més de 30.000 tones de còdols i de fang que passen pel nucli urbà montserratí. D´aquestes, unes 10.000 s´hi queden.

5.- CONTRIBUCIÓ DEL MODEL METEOROLÒGIC MASS A LA DETERMINACIÓ DE LES CAUSES DE L'AIGUAT DEL 10 DE JUNY DE 2000
Eliseu Vilaclara, Abdelmalik Sairouni, Jordi Moré, Joan Bech
Servei de Meteorologia de Catalunya

La matinada del dia 10 de juny, un solc en la circulació a les capes mitjanes de la troposfera es va acostar a Catalunya i es va aprofundir molt sobre la Vall de l'Ebre, escombrant lentament el país de sud-oest a nord-est, i afavorint la formació d'una fonda depressió en superfície davant la costa de Tarragona.

Aquesta depressió va crear un flux del NW, no només a la Vall de l'Ebre sinó també a bona part de Ponent gràcies a les característiques geogràfiques de Catalunya. La circulació sobre el mar, no afectada per la orografia, era de llevant molt fort sobre el litoral i prelitoral de Barcelona, creant-se entre els dos fluxos un front superficial estable sobre la Catalunya Central. Allà, la serralada prelitoral va determinar probablement la ubicació final de l'aiguat més fort.

Les sortides del model MASS aniuat per aquell dia, especialment pel que fa als nivells baixos (superfície, 850 i 700 hPa), als índex d'inestabilitat i a l'advecció de temperatura donen una mica més de llum als motius de l'aiguat.

6.- LES INUNDACIONS DEL 9-10 DE JUNY DEL 2000 A CATALUNYA: ANÀLISI TERMODINÀMICA
María del Carme Llasat Botija
Professora del Departament d'Astronomia i Meteorologia
Universitat de Barcelona

En aquest article s'analitza la situació meteorològica que va donar lloc a les fortes pluges que es produïren a Catalunya durant el dia 10 de juny del 2000, fent específica referència al tractament termodinàmic. En alguns indrets de Catalunya es totalitzaren més de 200 mm en menys de 12 hores, amb quantitats horàries que superaren els 100 mm com a conseqüència, principalment, de l'estacionalitat del sistema convectiu. L'episodi va presentar característiques meteorològiques molt semblants a les de l'episodi de 1962, motiu pel qual es realitza una comparació amb els principals trets termodinàmics d'aquell episodi.

7.- INTERPRETACIÓ D'IMATGES DE SATÈL·LIT (10-juny-2000)
MONTSERRAT ARAN i JOSÉ MANUEL LÓPEZ
Instituto Nacional de Meteorología.
C.M.T. Catalunya

Una de les eines que té un predictor per diagnosticar que és el que està passant a l'atmosfera són les imatges de satèl·lit. A més a més, si es coneixen els models conceptuals sobre els fenòmens que tenen lloc, es podrà realitzar una predicció a curt termini, no més enllà de 6 hores.

El millor seguiment d'aquestes situacions a molt curt termini es realitza mitjançant les imatges del canal de vapor d'aigua (WV) del Meteosat. L'episodi dels aiguats de 10 de juny ens proporciona un exemple d'un procés ràpid de ciclogènesi. En Carlson, T.N. (1991) defineix una ciclogènisis explosiva quan la pressió a superfície baixa més de 12 mb/12 hores; a Reus s'enregistra una baixada la pressió de 13 mb/12 hores. Amb les imatges del canal de WV farem un seguiment dels elements dinàmics que intervenen a nivells alts de la troposfera: màxims de vent, entrades d'aire fred, tàlvegs, dorsals, zones de deformació, entre d'altres. Les imatges del canal de l'infraroig (IR) ens donaran una informació més detallada sobre quin tipus de núvols hi ha, quin tipus de nuclis convectius s'estan desenvolupant, així com, l'estructura de formacions nuvoloses característiques: Ci associats al raig tropical, el full baroclí, etc. En canvi, el canal del visible en aquesta situació ens ajudarà ben poc ja que no hi ha imatges de nit i va ésser a la matinada quan es van produir les precipitacions més importants.

Abans d'estudiar el procés de ciclogènesi que va tenir lloc el 10 de juny introduirem alguns dels conceptes principals que intervenen.

8.- DESCRIPCIÓ DE L'EPISODI A PARTIR DE LES IMATGES DEL RADAR METEOROLÒGIC. PROCESSAT I INTERPRETACIÓ PER L'APLICACIÓ HIDROLÒGICA.
Carles Corral (1), Rafael Sánchez-Diezma (1), Marc Berenguer (1), Daniel Sempere Torres (1), Ramon Pascual (2), Santiago Valios (2).

(1) Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. Universitat Politècnica de Catalunya. Jordi Girona 1-3, D-1. 08024 Barcelona.

(2) Centre Meteorològic Territorial de Catalunya. Instituto Nacional de Meteorología. Arquitecte Sert, 1. 08071. Barcelona.

L'àrea mediterrània es caracteritza per una freqüent presència de pluges localment molt intenses, capaces de causar greus danys materials i fins i tot la pèrdua de vides humanes. La forta variabilitat espacial i temporal que acostuma a existir en aquests episodis de pluja ha suposat al llarg de molt temps una dificultat per la previsió d'aquests fenòmens i dels seus efectes. El radar meteorològic permet estimar la pluja amb molt bona resolució espacial, d'aquí que sigui considerat una eina molt potent cara a la predicció i també per ser utilitzat per a posteriors aplicacions hidrològiques. Malauradament, la intensitat de pluja que s'obté del radar és una mesura indirecta que està sotmesa a diverses fonts d'error, la qual cosa dificulta la seva aplicació quantitativa, i és necessari un complex procés de tractament i correcció perquè sigui fiable (Zawadzki, 1984; Rosengaus, 1995; Rinehart, 1999; Sánchez-Diezma, 2000).

En aquest estudi es proposa un protocol de tractament bàsic de les imatges per eliminar, almenys en part, les fonts d'error més importants, com els ecos deguts a obstacles orogràfics, la subdetecció deguda a l'apantallament, i uns problemes d'estabilitat del senyal detectats. L'atenuació del senyal per la mateixa pluja (efecte molt important en radars de banda C) o les correccions del Perfil Vertical de Reflectivitat i les lligades a la transformació Reflectivitat-Intensitat en funció del tipus de pluja no han estat abordades en aquest treball (per detalls metodològics sobre aquestes correccions es pot consultar Sánchez-Diezma, 2000).

En el cas de l'episodi del 10 de juny del 2000, una marcada banda de precipitació va creuar Catalunya produint notables efectes destructors, en particular al Vendrell i a la riera de la Magarola (a les rodalies de Montserrat), on va caure el pont de l'autovia N-II a Esparreguera. L'estudi fet sobre aquest episodi amb la informació pluviomètrica (Sempere Torres et al., 2000) mostra que la pluja caiguda sobre la conca de la Magarola està associada a un període de retorn de l'ordre de 200 anys, i al pluviòmetre del Bruc es va superar la pluja associada a un període de retorn de 500 anys. En relació al radar, en aquest episodi queda ben palesa la seva importància per descriure espacialment el camp de pluja.

http://www.upc.es/ehma/gmh/animacio/index.htm

9.- ELS AIGUATS CATASTRÒFICS DE PRIMAVERA A CATALUNYA. REFERENTS HISTÒRICS DE LA SEVA FREQÜÈNCIA, DISTRIBUCIÓ I IMPACTES
Mariano Barriendos
Investigador post-doctoral, Departament d'Astronomia i Meteorologia
Universitat de Barcelona

Per a que en sdevenidor los que vindran
si tenen treballs nols pareguen nous y sapien
los que se an passat y se passan ara de present...
(Nota del Mestre Racional al Llibre Verd de Cervera, fol. 149, 1631)

L'estudi de les precipitacions torrencials amb efectes catastròfics té a l'actualitat moltes perspectives d'anàlisi. Una de les vessants va dirigida a conèixer el comportament d'aquests fenòmens amb una perspectiva temporal àmplia. Hom ha utilitzat informacions obtingudes en fonts documentals manuscrites i bibliogràfiques, tant instrumentals com qualitatives, a fi de caracteritzar episodis com el del 10 de juny de 2000 per als darrers 500 anys al litoral català. L'anàlisi descriptiva dels mateixos mostra un fenomen climàtic natural amb episodis de gran magnitud com els de 1794 o 1853, poc freqüent però d'importants impactes. Això justifica el seu coneixement més ampli per preveure i pal.liar els seus efectes catastròfics a les activitats humanes.

10.- CONTEXT GEOMORFOLÒGIC DELS AIGUATS DEL 10 DE JUNY DE 2000 A LA ZONA DE MONTSERRAT
Mª Àngels Marquès
Professora de la Facultat de Geologia , Universitat de Barcelona

Els aiguats del dia 10 de juny de 2000 es poden considerar/classificar com fenòmens puntuals de potència elevada, que són típics de l'àrea mediterrània. Aquests fenòmens tenen una distribució temporal i espacial molt irregular.

Van produir una sèrie de conseqüències de diferents tipus. Aquí es tracta bàsicament del context geomorfològic i també llur relació amb les activitats antròpiques centrats a la zona del massís de Montserrat i els seus voltants. Es tracten els tipus de processos geomorfològics que es van posar en marxa com a conseqüència dels aiguats. Es veuen alguns exemples de com el mateix aiguat pot tenir conseqüències geomorfològiques diferents en funció d'una sèrie de factors de control. També s'analitzen algunes de les interrelacions entre els processos geomorfològics i els antròpics, és a dir com els processos geomorfològics associats als aiguats afecten a les activitats antròpiques i com aquestes poden actuar com un factor de control i, com a tal, disminuir, anul·lar o magnificar els efectes geomorfològics. Per últim es fa referència a la qüestió de la freqüència i eficàcia d'aquests fenòmens associats als aiguats i com la geomorfologia pot aportar dades per a la seva estimació.

11.- CONSECUENCIA DE LA LLUVIA DEL 10 DE JUNIO DEL 2000 SOBRE EL COMPORTAMIENTO HIDROLÓGICO DE LA RIERA DE MAGAROLA Y SUS AFLUENTES.
Eduardo Albentosa Hernández. Profesor Ayudante del Dpto. de Ing. Hidráulica (U.P.V.).
José Manuel Giménez García. Becario de colaboración del Dpto. de Ing. Hidráulica (U.P.V.).
Félix Francés García. Profesor Titular de Universidad del Dpto. de Ing. Hidráulica (U.P.V.).

Este estudio se centra en el análisis de la crecida que ocasionó el episodio pluviométrico del 10 de junio de 2000 en la cuenca de la riera de Magarola en su cruce con la autovía N-II, además de un análisis de la frecuencia de la precipitación mediante el ajuste regional de la función de distribución SQRT-ETmáx. El estudio de la crecida se compone de una aproximación inicial a los caudales pico para diferentes niveles de frecuencia en los tres puntos de cruce de la red de drenaje del sistema con la autovía N-II mediante el método de Témez Modificado, y de la estimación del hidrograma de crecida en dichos puntos mediante el modelo pseudodistribuido HEC-HMS. Para ello se han recopilado datos de precipitación en la zona disponibles en distintos centros oficiales, y se han generado dos hietogramas sintéticos para las zonas Sur y Norte de la cuenca representativos de la evolución del frente de lluvia. Los resultados, aunque provisionales, pues el estudio no está finalizado y la obtención de datos pluviométricos está resultando lenta y dificultosa, reflejan el carácter extraordinario de los caudales de crecida en la cuenca.