La nevada de l'any 1962

Josep M. Gasca. Coll de Nargó-Barcelona Article aparegut a la revista Penell núm. 4 hivern de 1997 que publica l'ACOM, en motiu dels 35 anys de la nevada.

Tots els aficionats a la meteorologia i als fenòmens atmosfèrics fruïm de valent quan es presenten episodis que tenen un cert caràcter d'excepcionalitat. Un dels anys que recordo que va donar més de si en aquest aspecte va ser l'any 1962. Durant aquell any, i en els seus tres darrers mesos, es van viure a Catalunya uns terribles aiguats el dia 25 de setembre, i unes fortes nevades el dia de Nadal, exactament tres mesos després. Els aiguats van causar gravíssims danys, sobretot a zones del Baix Llobregat i del Vallès. Les perdues de vides humanes van ser elevadíssimes. Un altre dia caldrà parlar-ne amb molt més detall.

En aquesta ocasió, crec que podria ser interessant referir-me a la gran nevada del dia de Nadal. El fet que ja hagin passat molts anys, fa que els que ara són més joves no tinguessin I'oportunitat de viure-la. Per altra banda, pels de més edat s'han esborrat alguns records i potser val la pena recordar-la. El fet de poder agrupar dades d'aquell esdeveniment tan destacable no ha resultat una tasca massa senzilla (ha calgut recórrer, entre altres, a dades de l'arxiu de «LaVanguardia», de l'INM i de la Reial Acadèmia de ciències i Arts de Barcelona). També les aportacions de persones amb els seus testimonis directes han estat determinants a l'hora d'obtenir informació.

Referint-nos a la nevada en si i a la situació que la va propiciar, cal dir en primer lloc que no es va tractar d'un fet inèdit ja que la intensitat d'aquests fenòmens a Barcelona i zones properes, encara que poc freqüents, es presenta periòdicament en el transcurs del temps. En el cas concret del dia de Nadal De l'any 1962, la neu va arribar d'una situació marcadament del N, NE, que va evolucionar molt ràpidament. El dia 22 els pronòstics assenyalaven un reforçament de l'advecció d'aire d'origen siberià (extremadament fred i sec) en la seva progressió vers el SW. La causa era deguda a que l'anticicló de Dinamarca guanyava intensitat (el seu centre enregistrava 1032 mb de pressió). Per altra banda, les temperatures de l'est d'Europa eren molt baixes. Per exemple, Moscou tenia a la matinada -19°C i Viena -10°C. Més a prop, i al mateix día i hora, París enregistrava 4ºC positius i Londres, 0°C. Barcelona se situava en 6°C, però va arribar a 15.8°C de màxima. Els dies 23 i 24 van resultar decisius en el decurs dels esdeveniments, ja que el canvi es va produir en 48 hores. Un potentíssim anticicló amb un registre en el seu si de 1048 mb es reforçava en la vertical de Dinamarca. Simultàniament, es formava una depressió de 1012 mb entre Sardenya, Còrsega i el nord d'Àfrica. El fort gradient bàric entre els dos centres d'acció voltejava un fort corrent de vent gèlid procedent de Sibèria. Les temperatures queien a plom a gran part d'Europa, i com a mostra podem veure les enregistrades a les 6 del matí del dia 24: Zürich -13°C; Viena -12°C; París -7°C; Brussel·les -8°C. A Barcelona -2°C. La baixada de les temperatures va ser de l'ordre d'uns 8 a 10°C en només 24 hores. Altres indrets com el Port de la Bonaigua tenien -21°C i ja queien les primeres nevades a llocs com Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Prat de Llobregat. A la ciutat de Barcelona la temperatura màxima es va quedar en 3.2°C i la mínima en -2°C. La mitjana doncs era de 0.6°C. La pressió a nivell del mar estava entre 1018 i 1020 mb amb tendència a baixar en el transcurs de les hores. Al voltant de les 12 de la nit, coincidint amb la Missa del Gall, s'inicia la precipitació en forma de petits flocs de neu. El dia 25, ja des de la matinada, la precipitació era prou intensa com per començar a acumular gruixos que creixien progressivament. L'absència de trànsit va fer possible que la neu cuallés sobre el terra sec i molt fred. A les 8 del matí, a l'Eixample ja hi havia una capa de 10 cm, i ja es començaven a produir els primers problemes creats per vehicles bloquejats als carrers.

La situació isobàrica forçava l'advecció del N, que a estones era del NE, portant aire cada vegada més fred. La depressió de la Mediterrània aportava la humitat precisa perquè la nevada es generalitzés. Les dades oficials donades pel «Servicio Meteorológico Nacional», donaven les següents medicions, totes elles referides a la ciutat de Barcelona el dia 25 de Desembre: temperatura màxima, -0.6°C; mínima, -3.6°C. Intensitat màxima del vent, 35 km/h, del NW. Pluja recollida, 20.21/m2. Gruix de la neu, 46 cm (a l'Observatori Fabra van enregistrar 70 cm aproximadament). Pressió, al voltant dels 1013 mb. Per raons òbvies tant la concentració de població com la falta d'experiència en aquests tipus de situacions, les conseqüències dels efectes de la nevada a Barcelona van ser enormes. La premsa ho citava com una nova catàstrofe (3 mesos després dels aiguats), i la ciutat va quedar pràcticament paralitzada. Dintre la ciutat el colapse era total, i van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies i autobusos fins el dia 27, en el qual, gradualment, es van anar posant en funcionament. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb cadenes. És impossible de relacionar totes les activitats que van patir trasbalsos, però podem esmentar que el servei de Bombers va haver de dedicar-se a tasques tan singulars com van ser el trasllat aproximadament d'un centenar de dones que estaven a punt de parir fins als hospitals i també transportar difunts fins als cementiris. Alguns camions de Bombers van quedar bloquejats a diferents punts de la ciutat. Serveis municipals com el de recollida d'escombraries (que parcialment encara es feia amb carros arrossegats per cavalls) van quedar inoperants. Dins d'aquest marc que podríem definir com a caòtic, la nota alegre la donaven els esquiadors practicant el seu esport favorit al carrer de Balmes i Passeig de Gracia, entre altres. Curiosament, i en aquella ocasió de franc, els Ferrocarrils de la Generalitat («els Catalans») servien com a remuntadors d'excepció fins l'estació de l'avinguda del Tibidabo pels esquiadors que volguessin repetir el descens. Per tal d'ajudar a normalitzar la situació, el Principat d'Andorra va enviar 8 màquines llevaneus. El viatge d'aquestes màquines fins a la ciutat, va ser una aventura que va durar 16 hores. Les màquines van haver d'obrir-se camí passant per Ponts, Calaf i la Panadella, seguides d'una llarga cua de cotxes i camions que aprofitaven l'obertura de la carretera. El seguici va ser rebut a la Plaça de Sant Jaume per l'alcalde de Barcelona (Sr. Porcioles) i altres autoritats. També l'exercit va transportar des de Talarn, amb tren, maquines llevaneus i es mobilitzaren uns 600 soldats que van col.laborar en les tasques d'ajut a la ciutat. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies ja que el gruix de neu acumulat va ser de 60 cm, i la temperatura mínima, va arribar a -3°C.

A les rodalies, les comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes. Cap a l'interior, podem citar els exemples de Mollet i Vallirana com a poblacions límit a l'accés amb vehicles (amb cadenes). Els trens de RENFE no circulaven per avaria a les agulles elèctriques de desviació de vies. Cal referir-nos al que va succeir a altres indrets més o menys allunyats de Barcelona. Com a exemples representatius podem veure el que va ocórrer a diversos punts: a Badalona es van amidar 64 cm; a Sabadell, Terrassa i Manresa tenien uns gruixos de neu que oscil·laven entre els 65 cm i 1m de neu. Tant Vic, com Igualada, com Mataró, tenien entre 40 i 50 cm. A Begues van caure 70 cm. Girona donava 30 cm, Lleida 20 cm i Tarragona només 3 cm. Són significatives les temperatures mitjanes del dia 26, ja que van ser molt fredes: Tarragona 0°C, Reus -2°C, Tortosa 1.5°C, Lleida -2.5°C, Manresa -7.5°C i Vielha -9°C. Barcelona es va quedar amb -0.6°C. Les baixes temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies, aproximadament. A molts llocs de muntanya, la gran quantitat de neu acumulada i el fet que es glacés, va crear greus problemes a les cases de pagès per alimentar el bestiar. Llocs com Mura o St. Llorenç Savall són exemples d'aquesta situació. En aquestes zones, tal com passava en moltes altres, els ramats no podien sortir a pasturar i els seus dos àpats diaris es van haver d'aconseguir a base d'esporgar branques als arbres, i en algun cas extrem fins i tot la palla amb la qual estaven fetes les sàrries es va utilitzar com a emergència.

Mirant enrera i repassant la història més recent, comprovem que hi van haver importants nevades els anys 1829 i 1855. L'any 1887 es va produir a Barcelona una nevada encara més intensa que la del 1962. Va caure el día 9 de febrer i va durar un dia i mig. La ciutat va rebre un gruix d'uns 60 cm i, naturalment, va quedar paralitzada. Cal assenyalar també la nevada de 1920 en la qual, i durant els dies 17 i 18 de desembre, el gruix acumulat va ser de 50 cm. Posteriorment, i en dates ja més properes, hem de parlar de la nevada del 16 de desembre de l'any 1933, que en només cinc hores de forta nevada va quedar un gruix de 30 cm a la muntanya de Montjuïc. És especialment significatiu com a nevada més primerenca dins de l'actual segle l'enregistrada el dia 29 d'octubre de 1917 a la ciutat. Pel contrari, la més tardana va ser el 30 de març de 1910. Tot i no disposar de dades concretes, sembla que al segle passat hi va haver una notable nevada el dia 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat. Aquestes darreres nevades pertanyen a la historia i poden ser útils a l'hora de valorar l'excepcionalitat del fenomen i considerar el seu període de retorn. Queda clar que tot i la distància temporal entre els seus episodis, no es tracta de fenòmens inèdits o imprevisibles. El seu cicle de retorn pot oscil·lar entre 30 i 40 anys. També és considerable l'amplitud temporal en la que es produeix precipitació de neu sobre Barcelona ciutat, que és ni més ni menys de gairebé 5 mesos (de finals d'octubre a finals de març). Tant els que no han tingut l'oportunitat de viure nevades d'aquesta magnitud a Barcelona, com aquells que ja hem de fer esforços per recordar la nevada del ja llunyà any 1962, potser algun dia tindrem la possibilitat de viure'n una que s'hi assembli!