XII Jornades

Daniel Rosenfeld
The Hebrew University of Jerusalem, Israel. Daniel.rosenfeld@huji.ac.il

The Naïve early beginnings
The modern era of cloud seeding began with the discovery of Vincent Schaefer that dry ice or crystals of AgI dropped into an icebox filled with supercooled cloud induced freezing and deposition of the cloud water in the form of ice crystals (Schaefer, 1946). Schaefer readily took it out from the laboratory to the real world and seeded supercooled layer clouds with apparent success of glaciating the cloud drops into ice crystals. This started the "gold rush" of cloud seeding that lasted for the next 30 years, until it was realized that the induced changes in cloud composition and acceleration of the conversion of cloud drops into precipitation does not necessarily result in a net addition of precipitation on the ground.

José Luis Sánchez1, Maite Torá2 y Laura López1
1 L. Física de la Atmosfera. IMA. Univ. de León, 2 ADV Terres de Ponent

El conocimiento actual de los procesos de crecimiento del granizo establece que la formación de granizo se produce en unas regiones de las tormentas denominadas EFR y que el crecimiento hasta lograr las piedras de granizo se realiza en otras denominadas HGZ en las que aparecen fuertes corrientes ascensionales y una elevado contenido de agua líquida o LWC, que se encuentra a temperaturas por debajo de 0ºC. Los Proyectos de Lucha Antigranizo se centran en aumentar la concentración de embriones de granizo, aumentando los IFN. Ante las dificultades para identificar la EFR en las tormentas, desde hace más de 50 años se vienen usando sistemas que emiten material con capacidad para formar IFN, dejando que las corrientes de aire de las tormentas las transporten hacia las zonas de formación de los embriones.

M. Peresson
YORK Neige

La neu es fabrica projectant petites gotes d'aigua dins l’aire ambiental a temperatura negativa, sota determinades condicions.
La fabricació de neu depèn d’unes condicions atmosfèriques que es poden mesurar d’acord amb els paràmetres següents:
• humitat,
• temperatura,
• pressió atmosfèrica,
• vent (direcció i força).
Aquests paràmetres determinen les condicions límit de la fabricació de neu i no es poden modificar, ans s’han de controlar constantment, en coordinació amb el procés de fabricació.
La capacitat de congelació de le

José Ramón de Grado Sanz
Director del Centro Meteorológico Territorial en Castilla y León
Instituto Nacional de Meteorología

Se introduce el tema con una presentación de elementos de procesos de física de nubes relacionados con la precipitación, destacando su complejidad e incertidumbre en el conocimiento de los mismos, lo que exige profundizar en numerosos aspectos mediante investigación adecuada, antes de que sea razonable obtener un resultado positivo de las actuaciones de modificación.
A continuación se presentarán resultados de proyectos representativos de modificación de las precipitaciones, finalizando con la posición actual de la Organización Meteorológica Mundial y la del Instituto Nacional de Meteorología junto con sus actuaciones.

Jeroni Lorente Castelló
Departament d’Astronomia i Meteorologia
Universitat de Barcelona

Des de temps immemorial l’home sempre ha volgut modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn. Unes vegades amb la intenció d’estimular la precipitació en períodes prolongats de manca de pluja i d’extrema de sequera. I unes altres amb l’objectiu d’evitar les catàstrofes que les condicions meteorològiques adverses desencadenen de tant en tant a força punts del nostre planeta: inundacions causades pels aiguats, destrosses causades pels vendavals, pedregades de fortes tempestes, llamps, gelades, onades de fred o de calor...: un ample ventall de possibles desastres qualificats sovint “d’índole meteorològica”, però que ben sovint responen a mancances o a precarietat de les infrastructures.

Les XII Jornades Eduard Fontserè, celebrades el passat 25 de novembre al CosmoCaixa, van ser un èxit. El tema de les Jornades "Modificació artificial del temps" va aixecar alguna polèmica entre alguns ponents, cosa que va reflectir la realitat social que hi ha respecte a la lluita contra la pedra. Creiem que tots els assistents van poder gaudir d'una bona i variada informació. En tot cas aquest és l’objectiu que l'ACAM es proposa en cada una de les Jornades.

Ben aviat publicarem un resum de les ponències.



BARCELONA, 25 DE NOVEMBRE DE 2006

MODIFICACIÓ ARTIFICIAL DEL TEMPS

Per dotzè any consecutiu l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) proposa les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, que enguany s'escauran el dia 25 de novembre de 2006. Com cada any parell, s'hi tractarà un sol tema monogràfic, que n aquesta ocasió serà el de la modificació artificial del temps, i que es tractarà en dos blocs: un de genèric i un de dedicat exclusivament a la lluita contra la calamarsa. A més, hi haurà una taula rodona abans de la clausura.

El canvi climàtic és a la boca de tothom. El bombardeig continu dels mitjans de comunicació ha aconseguit que sigui objecte de conversa no sols de científics, polítics o professors, sinó també de la gent del carrer. Tothom te constància que l’actuació de l’home introdueix canvis en la dinàmica atmosfèrica que aquests anys vinents resultaran més importants o menys, però que són, curiosament, involuntaris. Entenguem-nos: l'ésser humà no ha programat el consum desmesurat dels combustibles fòssils per augmentar el CO2 i aconseguir, conseqüentment, una pujada tèrmica planetària.

En canvi, sí que hi ha accions humanes deliberades per a canviar el temps o modificar certs fenòmens meteorològics que ens resulten perjudicials. Per exemple, atenuar les glaçades tardanes, aconseguir que plogui, recobrir de neu les muntanyes, desfer boires espesses, minvar les pedregades, protegir-se de les descàrregues elèctriques o fins i tot canviar el curs de les tempestes o dels huracans.