El 25è aniversari de l'ACAM

El dissabte 9 de juliol de 2022 vam celebrar el 25è aniversari de l'ACAM amb una trobada a Camprodon. L'entitat va néixer l'any 1995, però les restriccions a causa de la situació epidemiològica van obligar a posposar la celebració dos anys: per aquest motiu, vam anunciar la commemoració com el nostre 25è (+2) aniversari.

Per aquesta ocasió, l'ACAM va programar una sèrie d'actes que combinaven activitats de caràcter lúdic, institucional i de divulgació meteorològica. Cal destacar que va ser la primera vegada a la història de l'entitat que organitzàvem una trobada social fora de la ciutat de Barcelona i no vinculada a les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè.

Caminada per Serra Cavallera

Guiats pel Grup de Muntanya Vall de Camprodon, vam fer una caminada pel voltant del poble i la serra de Cavallera, fins a Torre Cavallera. Sortíem de la plaça de la Vila a les 10:30 h del matí i hi tornàvem unes dues hores més tard. Durant la ruta, vam poder gaudir d'un recorregut majoritàriament ombrívol que es va agrair en una jornada calorosa i amb cel completament serè. Des del punt més alt de l'itinerari vam contemplar vistes excepcionals sobre la vall i de les muntanyes de l'entorn.

La imatge de la capçalera, de Jordi Mazón, correspon al grup que va fer la caminada a Torre Cavallera.

Rebuda institucional

A les 13:00 h, a l'Espai Cultural Cal Marquès, va tenir lloc la rebuda institucional, amb la presència de Xavier Guitart, alcalde de Camprodon i Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Xavier Guitart va encetar el torn de parlaments, tot agraint que l'ACAM hagués escollit Camprodon per a celebrar el seu 25è aniversari. Va reivindicar que el municipi té un microclima que això el fa interessant per a la meteorologia i per a celebrar-hi la jornada.

A continuació, Sarai Sarroca va recordar que relacionava Camprodon amb l'Aiguat de Sant Lluc de 1940, un episodi meteorològic extrem que havia estudiat a la carrera i que va afectar severament el municipi. Després d'agrair la invitació per part de l'ACAM, va mencionar i fer un agraïment a totes i cadascuna de les famílies que havien dut a terme observació meteorològica a Camprodon al llarg de la història: des de les primeres dades que van servir a Joaquim Febrer per a confeccionar l'Atles Pluviomètric que l'antic Servei Meteorològic de Catalunya va publicar el 1930 fins a la darrera família que va registrar dades fins a l'any 1983.

Jordi Mazón, president de l'ACAM, va agrair a l'Ajuntament i al Museu de la Retirada haver acollit l'acte de l'ACAM i també la presència de la directora de l'SMC en aquell acte commemoratiu. Seguidament, va explicar què és l'ACAM i les principals activitats que organitza: les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, el congrés MetMed, la revista científica Tethys, que permet publicar articles en català, castellà i anglès de manera simultània, els Vespres de l'ACAM i el fet d'estar representats al Council de l'European Meteorological Society (EMS). Va recordar que el 2024 Barcelona acollirà, amb el suport de l'ACAM i l'SMC, el congrés de l'EMS, on solen participar uns 800 conferenciants.

Trobada estiu 2022 a Camprodon, amb l'alcalde, directora del Servei Meteorològic de Catalunya i president de l'ACAM

Imatge: D'esquerra a dreta, Xavier Guitart, alcalde de Camprodon, Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya i Jordi Mazón, president de l'ACAM.

També van tenir torn de paraula els dos expresidents de l'entitat. Toni Mestres va adreçar-nos una carta en què remarcava l'èxit que significava haver arribat als 25 anys organitzant ininterrompudament les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, el Premi Internacional de Meteorologia Eduard Fontserè i ser al council de l'EMS. Després intervingué Joan Bech, que va destacar la feina per divulgar l'actualitat científica i l'esforç que ha fet l'entitat per dur a Barcelona científics de centres de recerca d'àmbit internacional i, alhora, convidar joves investigadors a presentar els seus primers treballs en forma de pòster.

Trobada a Camprodon l'estiu de 2022, acte institucional.

Imatge: D'esquerra a dreta, Sarai Sarroca, Jordi Mazón i Joan Bech.

La meteorologia durant la Retirada Republicana

A partir de les 18:00 h, i després de celebrar l'assemblea anual ordinària dels socis de l'ACAM, va començar la part més divulgativa dels actes de la celebració, que va comptar amb un notable èxit de convocatòria.

Gonçal Fernández-Mills, del Grup de Muntanya Vall de Camprodon, va explicar les característiques geogràfiques de fins a 3 camins diferents de la retirada. Segons els dietaris, els exiliats relataven que s'havien trobat condicions meteorològiques força favorables a la cara sud però un sòl completament innivat a la cara nord, que juntament amb el pendent dels corriols, havia provocat dificultats als qui es retiraven. També va detallar que, a banda del que es coneix popularment com "el camí de la retirada", hi havia dos camins més: el camí de l'exili, que bàsicament el van seguir militars de la 60a divisió de l'exèrcit republicà, sota les ordres de Tísner, i una altra ruta pel coll de Malrem, que arrencava a l'Alta Garrotxa i que havia fet servir sobretot població civil, gran part dels quals eren pagesos que s'ho enduien tot, bestiar inclòs. Va destacar la bona rebuda que van tenir els exiliats per part dels habitants de l'altra banda de la frontera, que contrasta fortament amb el tracte que els van dispensar els gendarmes, ja que els van deportar cap al camp de concentració d'Argelers, al Rosselló.

Lluís Bassaganya, del Museu de la Retirada, va introduir la xerrada que vindria a continuació, sobre el calendari meteorològic de la Retirada. Va comentar que sempre havia tingut un interès particular en saber el temps que s'haurien trobat els qui es retiraven, ja que els dietaris eren confusos i, sovint, contradictoris.

Acte divulgatiu de la meteorologia de la Retirada

Imatge: Jordi Mazón mostrant mapes de reanàlisi corresponents als dies de la retirada.

Finalment, va ser el torn de Jordi Mazón, autor, juntament amb David Pino, del treball sobre l'anàlisi meteorològic durant els dies de la Retirada. Segons les reanàlisis disponibles, les del Centre Europeu i les de la NOAA, del 28 al 31 de gener de 1939 les condicions sinòptiques indiquen que és l'únic període de temps en què es va poder produir precipitació. En canvi, entre l'1 i el 14 de febrer van predominar condicions anticiclòniques, molt probablement amb una notable inversió tèrmica. Posteriorment podria haver tornat a produir-se una situació d'inestabilitat. Aquesta situació quadra amb la fosa de neu a la cara sud i la seva congelació a la cara nord, relatada en alguns dietaris d'exiliats. D'altra banda, les dades meteorològiques d'altres observatoris pirinencs, com Ribes de Freser o Ransol, també indiquen que podria haver nevat els dies 29 i 30 de gener, amb una acumulació de neu que podria haver deixat fins a 40 cm aquells dies. Les dades quadren amb la situació meteorològica que reflecteixen les reanàlisis i reforcen la conclusió que les condicions meteorològiques van afavorir la Retirada.

Repercussió mediàtica

L'estudi de la meteorologia durant els dies de la Retirada ha estat àmpliament coberta en molts mitjans de comunicació. A continuació en trobareu un recull:

Atenció a mitjans

Imatge: Declaracions de Jordi Mazón a Televisió del Ripollès.