Crònica de les XXVIII JEF
Dissabte, 26 de novembre, tingué lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona, la XXVIII edició de les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè. Com cada any parell, les jornades van ser monotemàtiques i, en aquesta ocasió, es van dedicar a la "Comunicació meteorològica i climatològica en l'era digital".
La jornada va arrencar amb la inauguració a càrrec de Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya, remarcant la importància de la bona comunicació en aquests temps en què la informació es transmet amb tanta immediatesa.
La @sarai_sarroca, directora de @meteocat, inaugura les XXVIII #JEF2022, remarcant la importància de la bona comunicació en aquests temps en què la informació es transmet amb tanta immediatesa. L'acompanya @jordimazon, president de l'ACAM. pic.twitter.com/eENKY6nis2
— ACAM (@acam_cat) November 26, 2022
La primera ponència, a càrrec de Robert Monjo, de la FIC, duia per títol "Serveis climàtics per a l'adaptació al canvi climàtic: Què demanen els qui utilitzen l'aigua?". Monjo va assenyalar que "els tècnics hem de treballar amb els usuaris finals perquè els productes els siguin útils", "cal codissenyar la solució amb ells" per adaptar-se al clima present i futur; també va remarcar que "l'adaptació al canvi climàtic és contínua", des de la predicció estacional, que va millorant any rere any, fins a les projeccions climàtiques. A més, considera que en canvi climàtic també és important treballar amb diferents models, verificar-los i descartar els que tenen biaixos sistemàtics no realistes. I ja posant el focus en els usuaris de l'aigua, explicà que els hidròlegs necessiten escales més fines, en el temps i l'espai, que la que donen els models climàtics, i que també cal desenvolupar eines per a estudis d'impacte local a cada zona.
Ana López, de ClimateScale (empresa filial de Vortex amb base a Barcelona) va desenvolupar la segona ponència sobre "Storylines per a recursos eòlics i la seva experiència amb usuaris". López explica que les storylines són possibles escenaris futurs als quals no s'assigna probabilitat de la seva ocurrència; en canvi, es posa èmfasi en els factors que provoquen aquest escenari. Per exemple: si en el passat s'ha correlacionat un patró atmosfèric amb una anomalia positiva de vent, si en el futur augmenta la freqüència del patró, predominarà aquesta anomalia i això és una informació molt valuosa per a usuaris com els del sector energètic. López va concloure que les storylines són una tècnica que serveix per a traduir els informes tècnics per ajudar en la presa de decisions, una tasca complexa perquè cal tenir en compte la incertesa de cada escenari i les demandes d'escala local, per exemple.
Fermín Grodira, de Maldito Clima, va dedicar la seva ponència a la desinformació climàtica. Va mostrar un exemple de bola que va córrer aquest darrer estiu de 2022: "la conspiració del canvi cromàtic" fomentada per gent que barreja mapes de diferents èpoques i temàtiques per intentar fer creure que l'augment de temperatura no és real, sinó que s'utilitzen deliberadament colors més càlids per exagerar els registres de temperatura. També va comentar que hi ha narratives que barregen fets amb mentides, seleccionen dades concretes i en descarten d'altres (cherry-picking) o les retardistes. Els missatges falsos, a més, arriben per connexió emocional, de vegades circulen per WhatsApp entre gent propera.
Després del primer bloc de ponències, vam reservar un espai d'una hora per a trencar el gel entre participants i ponents. Es va servir un esmorzar amb cafès i refrescos al pati de l'IEC que va servir per a parlar, fer retrobades i establir nous contactes entre professionals i aficionats de la meteorologia. Durant aquesta estona, els qui presentaven un pòster van tenir l'ocasió de donar a conèixer la seva feina als assistents a les trobades: la Marta Balagué va presentar un treball sobre les característiques pluviomètriques i termomètriques de la campanya LIAISE, desenvolupada el 2021; Francesc Polls també va presentar un treball relacionat amb la mateixa campanya: Estudi del tipus de precipitació i el cicle anual de dues zones contigües de secà i de regadiu a partir de dades de radar meteorològic i de disdròmetre. D'altra banda, Irene Valdés Martín ens va plantejar si existia una correlació entre crims violents i les condicions meteorològiques. Podeu veure els pòsters i autors al següent fil de Twitter.
😎A les Jornades Fontserè de dissabte també hi va haver presentació de pòsters.
🧑🏫Vols veure'ls?
🧵Segueix el fil 👇 pic.twitter.com/QfKGgKdEmL— ACAM (@acam_cat) November 28, 2022
Les ponències del matí van continuar amb Salva Ferré, d'Eduscopi, que comença posant en relleu la importància de la meteorologia en diversos currículums educatius, de manera que és important comunicar la meteorologia en la seva aplicació en diversos àmbits: finances, agricultura... També veu vital crear contingut atemporal i especialitzat per generar confiança. Tot seguit, Ferré va donar una bateria d'idees innovadores i trencadores per a divulgar la ciència en general i que es poden aplicar a la climatologia i la meteorologia, com ara: vídeos curts, sopars científics, escape room virtuals, treure la ciència de l'hermetisme i explicar com funciona, fer participar al ciutadà o divulgar ciència en moments inesperats pel públic: al preludi d'un concert, posar dades en posa-gots, etc.
El bloc del matí el va tancar una taula rodona, moderada per Michelle Catanzaro i amb la participació de Mònica Usart (RAC1), José Miguel Viñas (Divulgameteo) i Salva Ferré. Usart va repassar l'evolució que ha viscut com a comunicadora del canvi climàtic: des d'un cert ostracisme al principi fins a la situació actual de més conscienciació, i com l'acció d'activistes com Greta Thunberg o el temporal Glòria fan posar-lo a l'ordre del dia dels mitjans generalistes. José Miguel Viñas recorda el recent "Pacte de València", acordat entre diferents comunicadors de l'estat per a explicar el canvi climàtic d'una manera comuna i estar en contacte constant amb els investigadors. Ferré, per la seva banda, subratlla el contrast entre les aplicacions del temps i la veu dels experts, que són els qui generen més confiança; per això és bo que creïn continguts, com ara podcasts. La taula rodona va tenir intervencions i punts de vista molt interessants que resulten impossibles de resumir sense allargar exageradament aquesta crònica; per tant, us aconsellem que la recupereu al vídeo de les Jornades:
Les ponències de tarda van arrencar amb Xesca Baró, responsable d'Informació de la Direcció General de Protecció Civil. Baró va començar explicant les tasques pròpies de Protecció Civil i, alhora, animà als assistents (i a la població en general) a conèixer el mapa de Protecció Civil de Catalunya, per a saber els riscos del lloc on viu, treballa o té segona residència. Quant al funcionament de les alertes meteorològiques, va posar d'exemple un episodi de vent del diumenge anterior: rebut l'avís de vent de l'SMC, es procedeix a alertar a la població amb diferent missatges així com a responsables d'entitats públiques o privades que podien resultar afectades. Baró detallà que Protecció Civil també fa campanyes de sensibilització per a diferents riscos i adreçada a diversos col·lectius. En Risquet, per exemple, és la mascota que conta els riscos als nens i, l'any vinent, protagonitzarà un videojoc. També s'han preparat escape-rooms. D'altra banda, el canvi climàtic implica pensar noves mesures davant fenòmens extrems, com ara el confinament en cas d'incendis forestals o pedra grossa, o coordinar-se amb teleassistència per a protegir a la gent gran en cas d'onada de calor. Finalment, anuncià que l'any vinent s'implementarà una mesura d'àmbit europeu: avisos al mòbil, amb un so estrident i un missatge d'autoprotecció a tothom qui estigui en una zona afectada per una determinada situació de perill.
A continuació, Pere Esteban, de l'SMC i responsable del portal Meteomuntanya, ens va parlar d'aquest projecte, dissenyat conjuntament amb la FEEC per adaptar la informació meteorològica a les persones que van a muntanya. Esteban comenta que el projecte sorgeix a partir d'avaluar les dades d'accidents que hi ha a la muntanya segons els Bombers de la Generalitat. A més, en alguns estudis d'àmbit europeu es troba que la meteorologia té un pes d'un 50% en l'accidentalitat. En aquest sentit, Meteomuntanya pretén donar tota la informació necessària per a planificar una ruta a la muntanya i alhora formar la població sobre la perillositat. "Una bona cultura de muntanya fa que l'excursionista sigui menys vulnerable", afirmà Esteban. Finalment, va explicar que per a conscienciar els excursionistes, s'han preparat articles i vídeos sobre els riscos a muntanya, amb la participació d'alpinistes de renom.
Després d'una pausa de poc menys de mitja hora per a fer un cafè, berenar i continuar les converses entre els assistents, va arribar el torn de Rubén del Campo, portaveu d'Aemet, que ens parlà sobre el nomenament de borrasques d'impacte. Del Campo va explicar que s'havia detectat que nomenar borrasques tenia un impacte positiu en la comunicació. Va ser així com Eumetnet va decidir fer un nomenament de borrasques per grups de països, cadascun amb la seva llista de noms, i a continuació va detallar el criteri per nomenar borrasques del grup sud-oest d'Europa. Finalment, va apuntar que el nomenament de borrasques facilita el seu estudi posterior, però que malgrat això, hi ha clares oportunitats de millora: encara no s'anomenen les DANA, hi ha situacions adverses que no són conseqüència de la borrasca, es podria anomenar el temporal en lloc de la borrasca o hi ha no-nomenaments que generen malestar a la població.
I la recta final de les Jornades va servir per homenatjar dos meteoròlegs pioners en la comunicació, que casualment complien un any rodó del seu naixement: Mariano Medina (100 anys) i Antoni Castejón (75 anys).
José Miguel Viñas es va encarregar de glossar la figura de Mariano Medina, un alumne brillant en tota la seva carrera que, tot i això, va suspendre les oposicions a catedràtic. Aquest revés el va fer decidir orientar-se a la meteorologia i es presentà a les oposicions del Servicio Meteorológico Nacional, que superà en la primera posició. Gràcies a això, anys més tard diria que havia pogut "vivir del aire", comenta Viñas. Després d'experiència escrivint articles a la premsa, Medina és escollit per ser el primer home del temps a Televisió Espanyola, amb un estil que s'emmirallava en la BBC.
Eliseu Vilaclara, de l'SMC, va parlar de la vida i les experiències compartides amb Antoni Castejón, el nen que volia ser aviador i va acabar sent el primer home del temps a fer la previsió en català a la televisió, primer a Crònica 2 de TVE a Catalunya i després a TV3. Precisament, va ser a l'espai del temps de TV3 on Castejón es va fer àmpliament popular i va recuperar termes meteorològics en català, com calamarsa o maregassa. Vilaclara també rememorà el dia que Castejón observà un possible medicà gràcies al Meteosat prop de les Balears i avisà als responsables d'AEMET; poca estona després afectava Palma. Va concloure afirmant que la manera de fer la informació meteorològica de Castejón s'ha mantingut a la televisió pública i, fins i tot, s'ha exportat fora de Catalunya.
Després d'aquesta darrera intervenció, el president de l'ACAM va tancar les XXVIII Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, tot agraïnt les presentacions dels ponents i l'assistència del públic, entre ells alguns nous socis! Les Jornades van comptar amb una setantena de persones inscrites, fet que considerem un èxit de convocatòria.
Continuem preparant noves activitats, així que estigueu atents al web i a xarxes (Twitter, Instagram i Facebook)!