Pròleg a les XII Jornades de Meteorologia

Per rafel el 02/12/2006 | 5858 visites

El canvi climàtic és a la boca de tothom. El bombardeig continu dels mitjans de comunicació ha aconseguit que sigui objecte de conversa no sols de científics, polítics o professors, sinó també de la gent del carrer. Tothom te constància que l’actuació de l’home introdueix canvis en la dinàmica atmosfèrica que aquests anys vinents resultaran més importants o menys, però que són, curiosament, involuntaris. Entenguem-nos: l'ésser humà no ha programat el consum desmesurat dels combustibles fòssils per augmentar el CO2 i aconseguir, conseqüentment, una pujada tèrmica planetària.

En canvi, sí que hi ha accions humanes deliberades per a canviar el temps o modificar certs fenòmens meteorològics que ens resulten perjudicials. Per exemple, atenuar les glaçades tardanes, aconseguir que plogui, recobrir de neu les muntanyes, desfer boires espesses, minvar les pedregades, protegir-se de les descàrregues elèctriques o fins i tot canviar el curs de les tempestes o dels huracans.

Quan els nostres avantpassats van descobrir el foc, aconseguiren un petit canvi de temps dins l'entorn pròxim. Durant les nits fredes d’hivern dintre una cova, per exemple, podien assegurar-s'hi un ambient fins i tot calorós. Des d’aquells temps remots fins a l’actualitat l’home sempre se les ha enginyades per modificar alguns fenòmens meteorològics adversos. Per exemple, la destrucció de tota una collita per una tempesta l'havia empès, a l'edat mitjana, a tirar fletxes als núvols. Més tard va canviar les fletxes per canonades, i no fa pas tant encara tocava les campanes amb el perill que el campaner corria. La majoria d’accions no tenien base científica, i moltes no passaven de meres supersticions.

En aquestes XII Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè l’Associació Catalana de Meteorologia ha volgut que s'hi presentessin tant una pinzellada dels coneixements científics actuals quant a modificació artificial del temps, com alguns treballs o seguiments sobre les pedregades. És una manera d'esbrinar si som capaços, o no (i fins on) de diluir les pedregades i els núvols de tempesta, de dissipar boires o de fer ploure; i, de retruc, una manera d'esvair algunes supersticions encara persistents al camp.

Com sempre, l'Associació Catalana de Meteorologia, també ofereix un text en recordatori del doctor Fontserè. En aquest cas, no és un text lligat a la modificació artificial del temps (matèria que no començà a ocupar els científics fins a la segona meitat del segle XX), sinó un discurs llegit a la X festa anual de l’Institut d'Estudis Catalans (30 d'abril de 1933), titulat D’on venim i on anem en l’estudi de l’atmosfera, i publicat a Barcelona l’any 1938 per l’Institut mateix.

ACAM , tardor de 2006