Resums XIV Jornades

Per acam el 07/12/2008 | 8410 visites

Barcelona 29 de novembre de 2008

Amb una participació de 80 persones se celebraren les XIV Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè enguany dedicades a la sequera. Especialistes de diverses disciplines, amb diferents enfocaments i diversos períodes temporals varen coincidir que l'actual sequera no és pot donar pas per acabada, ans el contari, comença a assemblar-se a les dues sequeres climàtiques més greus que hem tingut. Pel que fa a les expectatives de futur les actuals idees de canvi climàtic agreujarant el tema de les sequeres. Tot plegat queda sintetitzat en els següents resums de les conferències:

» Estudi comparatiu de la sequera actual dins la sèrie pluviomètrica de Barcelona, 1786-2008 a càrrec de Mariano Barriendos

» Impactes del canvi climàtic en el balanç hídric dels boscos mediterranis a càrrec de Carles Gracia.

» Estadístiques d’episodis secs en Catalunya durant la segona meitat del segle XX a càrrec de A. Burgueño

» La sequía en españa desde 1950. Análisis regionalizado para Cataluña a càrrec de Fernando Belda Esplugues

» Barcelona: gestió de la sequera de 2008 a càrrec de Roman Llagostera i Pujol

» Els informes de precipitació del Servei Meteorològic de Catalunya: l’any pluviomètric 2007-2008 a càrrec de Montserrat Busto i Navinés

»Precipitació a les Balears durant el segle XXI a càrrec de Víctor Homar

» Desertificación y sequía: sinergias y perspectivas a càrrec de José Luis Rubio

RESUMS

Estudi comparatiu de la sequera actual dins la sèrie pluviomètrica de Barcelona, 1786-2008
Mariano Barriendos
Departament d’Història Moderna. Universitat de Barcelona

La sequera és un fenomen molt complex d’implicacions naturals i humanes. En el present treball l'enfoquem a partir d’una localització molt específica, però a escala temporal llarga. En concret, s’han recuperat les observacions instrumentals antigues fetes a la ciutat de Barcelona des del 1786. També s’han analitzat les rogatives “pro pluvia” de la ciutat des del 1521.
A la vista de tota aquesta informació, la sequera dels primers anys del segle XXI es compara amb episodis equiparables dels darrers cinc-cents anys. El resultat es un quadre de les característiques de les sequeres: sequeres climàtiques de durada curta (2-4 anys) i sequeres d’una durada molt més important, que pot arribar als 10 anys. Els més notables són els episodis del 1878-1890 o del 1812-1825. Doncs bé, la sequera dels primers anys del segle XXI comença a acostar-s'hi.

Impactes del canvi climàtic en el balanç hídric dels boscos mediterranis
Carles Gracia
Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona; Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Universitat Autònoma de Barcelona.

Als nostres ecosistemes forestals l’aigua evapotranspirada pot ser un 70% - 90% de l’aigua de pluja. Les prediccions de canvi climàtic a la Mediterrània anuncien unes condicions de més aridesa ambiental. Tot i la incertesa de les prediccions regionalitzades de la quantitat de precipitació, l’augment de la temperatura acreixerà la demanda evaporativa dels ecosistemes terrestres. Per una altra banda, molts models climàtics preveuen canvis del patró estacional de les precipitacions, amb un augment de la freqüència de períodes de sequera. Aquests episodis poden tenir una importància ecològica tan important com les condicions climàtiques mitjanes o més. Com respondran els boscos a aquests canvis? Els resultats d’un seguit d’experiments de simulació aplicant el model forestal GOTILWA+ prediuen una disminució futura de l’escorrentia superficial de conques forestals i fan veure la sensibilitat dels boscos als canvis d’estacionalitat de les precipitacions.

Estadístiques d’episodis secs en Catalunya durant la segona meitat del segle XX
A. Burgueño
Departament de Meteorologia i Astronomia. Universitat de Barcelona

Presentem els trets estadístics de més relleu relacionats amb el fenomen de la sequera a Catalunya des del punt de vista del règim pluviomètric. En la definició d’un episodi sec s’estableixen valors liminars de precipitació diària diferents. De la distribució estadística de la durada d’aquests episodis, se n’analitza tant la sèrie completa com la sèrie de valors extrems, en tots dos casos amb la formulació de moments L, que permet d'escollir el millor model teòric. S’obtenen, així mateix, les durades dels episodis associats amb períodes de retorn diferents, fins a 50 anys. També s'avaluen les tendències, a escala local i regional, del nombre d’episodis secs d'un any, de la durada màxima anual i de la durada mitjana anual respectives. Els resultats obtinguts concorden amb les modelitzacions de canvi climàtic a la regió Mediterrània.

La sequía en españa desde 1950. Análisis regionalizado para Cataluña
Fernando Belda Esplugues
Delegado Territorial de la AEMET en la Región de Murcia

Desde el punto de vista científico y social es interesante estudiar y clasificar los periodos de sequía que han ocurrido en la Península Ibérica en los últimos 50 años para poder identificar qué zonas tienen más susceptibilidad a padecer una escasez de agua. Mediante un estudio orográfico y una clasificación sinóptica podemos clasificar la Península en distintas zonas según la precipitación registrada en este periodo de tiempo y las situaciones meteorológicas que predominan en cada una de las zonas. Así podemos intentar analizar cuáles pueden ser las regiones con una tendencia más propensa a los periodos de sequía. Para establecer el criterio de sequía utilizamos el Índice Estandarizado de Precipitación (SPI) que nos proporciona una información directa y homogénea de la situación climática en cada momento. De esta forma clasificamos la Península Ibérica dividiéndola en 9 zonas características a partir de las cuales estudiamos la evolución del SPI utilizando el Índice para la escala temporal de 12 meses. Analizando los gráficos de la evolución anual del SPI localizamos y comprobamos episodios de sequía ocurridos a lo largo de nuestro periodo de estudio.

Palabras clave: SPI, Precipitación, Sequía, Kriging, Modelo Digital del Terreno (MDT)

Barcelona: gestió de la sequera de 2008
Roman Llagostera i Pujol , Director de Serveis del Cicle de l'Aigua Medi Ambient - Ajuntament de Barcelona

De quina manera una ciutat com Barcelona va encarar-se a un dels períodes de sequera més greus de la història recent, sobre la base de la sostenibilitat, la transversalitat i la participació de tots els implicats.
Fer veure com un recurs, tan necessari com l'aigua, es troba en tants i tants processos vitals de la vida de la ciutat.
Barcelona, gràcies al seu Pla d'Actuació Municipal de Risc de Sequera, va poder superar la secada oferint a tots els seus serveis el mitjans bàsics i mínims per a poder dur a terme, i amb escreix, els objectius assignats.

Els informes de precipitació del Servei Meteorològic de Catalunya:
l’any pluviomètric 2007-2008

Montserrat Busto i Navinés
Tècnic de l’Àrea de Climatologia del Servei de Meteorologia de Catalunya

Partint de la definició de sequera de l’OMM s'indiquen els factors que dificulten la formulació d’una definició més precisa d’abast universal i es presenten els quatre tipus de sequera definits, sobretot el que centra la tasca del Servei Meteorològic de Catalunya. A continuació es fa una relació dels informes d'aquest organisme sobre la precipitació enregistrada en intervals de temps varis, i es detallen els dèficits o superàvits respecte de la mitjana climàtica corresponent, especialment el de l’últim any pluviomètric, comparat amb els anteriors.

Precipitació a les Balears durant el segle XXI

Víctor Homar
Grup de Meteorologia. Departament de Física. Universitat de les Illes Balears.

El disseny d'estratègies d'adaptació al canvi climàtic requereix un coneixement precís de l'evolució futura de les variables climàtiques més influents, com la temperatura i la precipitació. A partir d'aquests paràmetres fonamentals, equips de recerca pluridisciplinaris poden estimar els impactes i el grau de vulnerabilitat de la societat i de l'entorn natural al canvi climàtic. La freqüència i intensitat de sequeres, onades de calor o episodis de pluja torrencial en són un exemple clar, a la Mediterrània occidental, i a les Balears en concret. El govern de les Illes Balears, des de l'Observatori del Clima de les Illes Balears (OCLIB), ha impulsat la realització d'estudis emmarcats en aquest context. En aquest treball presentam els resultats de dues metodologies per a avaluar en clau regional les prediccions globals de precipitació exposades en el 4t informe del IPCC. Per una banda, analitzam les prediccions directes dels models globals -de baixa resolució- per a les Balears. Per una altra, estudiam els resultats de treballs de regionalització dinàmica i estadística d'alguns grups de recerca espanyols. En el context de canvi, els resultats quant a temperatura indiquen que, si bé ambdues metodologies subestimen l'augment mitjà de les temperatures durant el darrer quart del segle XX, hi haurà un augment significatiu de les temperatures màximes i mínimes de 2°C a 7°C, amb un impacte desigual a cada illa. Quant a la precipitació, la variabilitat de prediccions és major, amb predomini de situacions que indiquen reducció de la precipitació anual a les Balears, tendència ja observada durant la segona meitat del segle XX. A més, a l'hivern, a la primavera i a l'estiu hi ha les disminucions més clares durant el segle, encara que els mesos plujosos de tardor són de predicció més incerta. Això ens condueix a una situació amb més probabilitat de sequeres, degudes a una pèrdua significativa de precipitació durant els mesos ja actualment més secs.

Desertificación y sequía: sinergias y perspectivas

José Luis Rubio
Presidente European Society for Soil Conservation Centro de Investigaciones sobre Desertificación–CIDE (CSIC, Universitat de València, Generalitat Valenciana)

El agua es un elemento esencial para el adecuado funcionamiento del suelo y además, tanto por exceso o por defecto (sequías), puede desencadenar o incrementar los procesos de degradación del mismo y acentuar el riesgo de desertificación. Sin agua, una tierra reseca no puede aportar sus esenciales servicios productivos, ni tampoco cubrir las funciones ecológicas de funcionamiento y regulación del medio natural y del mantenimiento del paisaje.
El impacto de las sequías afecta al potencial social, productivo y ambiental que representan las actividades agrarias, y al rendimiento económico de otras numerosas actividades estrechamente ligadas a la tierra, como por ejemplo el sector turístico, y numerosas actividades industriales.
La demanda de agua se ha duplicado en la segunda mitad del pasado siglo y los índices de sobreexplotación se han disparado. España, junto a Egipto, Israel, Libia y los Territorios Palestinos, se encuentra entre los países de la cuenca mediterránea con mayores índices de sobreexplotación de sus recursos hídricos.
Conocidas son las previsiones del IPCC y otros organismos internacionales que auguran una tendencia general de aridificación para el mediterráneo. Nos enfrentamos a una situación habitual de déficits hídricos estructurales junto a previsiones de agravamiento. La aridez climática, los periodos de sequía, los fenómenos extremos y el incremento de la evapotranspiración, son factores de agravamiento de los procesos de desertificación que ya afectan a un importante porcentaje del área mediterránea.