Barcelona, 23 de novembre de 2002
Des de fa més d'un segle pirineistes i alpinistes s'esforcen per pujar a les muntanyes més altes o seguir els itineraris més difícils pel pur plaer de la superació personal en unes roques i en un medi sovint hostils i perillosos.
Abans, lal voluntat d'assolir un cim responia sovint a un interès científic, i n'era una de les principals motivacions l'estudi de l'atmosfera. N'hi ha prou de recordar que a final del segle XVIII Horace-Bénédict de Saussure, un científic de la ciutat de Ginebra, va oferir una recompensa als primers a trobar una via d'accés al Mont Blanc, el cim més alt d'Europa. El 8 d'agost de 1786 Paccard i Balmat aconseguiren la primera ascensió al Mont Blanc i, un any més tard, hi pujava Saussure mateix en una expedició carregada de material. A l'equipatge, hi portava tres baròmetres, quatre higròmetres i dos recipients amb mercuri. Cal recordar que en aquella època el baròmetre era de mercuri i, per tant, d'un pes més que notable i d'una gran fragilitat. De fet, l'ascensió al Mont Blanc pel científic ginebrí va inaugurar l'època de l'alpinisme.
Aquest caire aventurer i alhora científic s'ha perpetuat en molts aspectes fins als nostres dies. Són molts els refugis del nostre país que actualment disposen de pluviòmetre i termòmetre i on el guarda fa d'observador meteorològic o nivometeorològic. Això significa que té, si més no, uns certs coneixements i que viu la meteorologia d'alta muntanya, sovint molt adversa. Divulgar aquest bagatge de saviesa i de vivències meteorològiques de guardes de refugi i d'alpinistes és un dels objectius d'aquestes Jornades. Tot això sense oblidar l'estat actual de les previsions meteorològiques d'alta muntanya que fan els organismes oficials del nostre país i de fora. Per tant, una vegada més, les Jornades faciliten un punt de contacte entre el món professional i el món amateur de la meteorologia, en aquest cas de la meteorologia d'alta muntanya.
Com sempre, també volem recordar tot allò que des de casa nostra s'ha fet en aquest camp de la meteorologia, en particular per obra del doctor Fontserè. L'any 1917 va fer-se soci del CEC i hi va impulsar la recollida d'informació meteorològica a base de targetes deixades als cims. L'any 1926 va fer cap a la Molina per muntar-hi una estació meteorològica. Però el fet més destacat es va escaure durant l'any internacional Polar (1932-1933). Aquest any Fontserè va fer realitat un vell somni: construir un observatori a Sant Jeroni, el cim més alt de Montserrat (ara ja fa anys que no existeix) i, sobretot, aixecar una casa al cim del Turó de l'Home (1.712 metres, el més alt del Montseny) amb l'objectiu de mantenir-hi un observador fix per conèixer millor el regim de vents a l'atmosfera lliure. En aquest mateix llibre hi ha un escrit d'en Joan Pardo, un dels primers observadors meteorològics que hi va viure molts anys. També hem volgut recordar els setanta-cinc anys del primer butlletí meteorològic radiat per Ràdio Barcelona, una experiència pionera a l'Europa continental. Finalment, seguint la tradició de les Jornades, reproduïm en annnex alguns escrits de l'època que il·lustren perfectament que difícil que va ésser fer arrencar aquest projecte. Un dels escrits ens presenta les noves teories de l'escola de Bergen difoses entre 1918 i 1923.
El passat i el present, l'aventura i la ciència, es barregen en els texts d'aquest llibre amb un objectiu comú: de conèixer més i millor la meteorologia de casa nostra i, en particular, de les nostres muntanyes. Entre més coses, això és molt important per a garantir la seguretat de milers de persones que, un any i un altre, porten a terme una gran diversitat d'activitats a l'aire lliure, tals com l'alpinisme, l'excursionime, el ràfting, el barranquisme, el senderisme, el ciclisme de muntanya, etc.
ACAM tardor de 2002
