Introducció a les Jornades

Barcelona 26, 27 i 28 de novembre de 2004

Durant deu anys consecutius aquestes Jornades s’han anat fent bo i mantenint ben viu l’esperit que les va impulsar: divulgar el coneixement dels fenòmens meteorològics de la Mediterrània de la manera més assequible possible a tots els amants d’aquesta ciència i retre homenatge a totes les persones que han contribuït a aquest coneixement, especialment al doctor Eduard Fontserè. Per això enguany a banda de reproduir l'opuscle Les estacions meteorològiques de muntanya fundades per la Generalitat amb motiu de l’any polar 1932-1933, també es presenta una biografia del doctor Fontserè.

Si una bona part d’aquests deu anys d’història de les Jornades es troba ben reflectida a cada un dels llibres que n’han estat el fruit, hi ha una altra part, la que correspon a l’organització, que tan sols preserva la gent que hi ha contribuït o participat directament o indirecta. I aquesta altra part és plena de vivències, de moltes hores de conversa, d’il·lusions, de maldecaps i d’esforços que no afloren a la superfície.

Però deu anys d’un acte puntual no són res comparats amb el funcionament quotidià d’un observatori meteorològic que fa cent anys que manté una laboriosa tasca científica, i ja no diguem amb dos observatoris com el Fabra i el de l’Ebre, instituïts i impulsats a Catalunya. Quantes persones lligades directament o indirecta amb aquestes institucions i quantes vivències no deu haver-hi al voltant dignes d’admiració! Cal suposar que moltes més que no imaginem, i el pas del temps se les va emportant...

La importància d’aquests observatoris, no tan sols a l’hora de conèixer millor la meteorologia de Catalunya, sinó també de promoure-la, divulgar-la i projectar-la internacionalment és indiscutible. Vet aquí per què l’ACAM vol retre un homenatge a aquestes dues institucions que tant han fet pel nostre país, però també a les persones que les han empeses.

Com sempre, l’objectiu de l’Associació Catalana de Meteorologia és d’anar més enllà dels homenatges, i és per això que no solament hi ha ponències d’aquests observatoris centenaris, sinó també d’observatoris de fora, espanyols o no, que ens ajuden a tenir una visió àmplia de la importància que els observatoris tenen al món.