Aiguats del 10 de juny de 2000
Les pluges de caràcter torrencial del proppassat 10 de juny varen provocar importans estralls en punts del Baix Penedès, Anoia, Bages i Baix Llobregat; malauradament s'hagué de lamentar la pèrdua de 5 vides humanes a banda d'innombrables danys materials i desperfectes en infrastuctures, com el nou pont de l'autovia de la N-II damunt la Riera Magarola a Esparraguera.
Concients del gran interès que va desperar aquesta situació en les diverses institucions implicades, l'ACAM va considerar adient dedicar-hi una jornada d'estudi, amb la intenció d'aportar una visió interdisciplinària del fenomen d'aquell dia, tal com la presenten els principals treballs que fins ara s'han fet. És així que, al costat dels observadors meteorològics dels punts més afectats pels aiguats: el pare Ramon Oranias, responsable de l'observatori meteorològic de Montserrat i Josep Soriano, responsable de l'observatori meteorològic del Consell Comarcal del Baix Penedès, també hi ha la presència de destacats hidròlegs, geòlegs, enginyers i tècnics de protecció civil.
Passats encara no sis mesos de l'aiguat es presenten en públic per primera vegada alguns dels principals treballs d'investigació encarregats als especialistes per les respectives institucions implicades. A banda dels dos treballs, diguem-ne de camp, presentats pels obsercavors meteorològics de Montserrat i del Vendrell, hi ha un treball més genèric del que va passar a càrrec de l'ACA. Una contribució fa referència al context geomorfològic de l'aiguat i una altra incideix directament en el comportament de la Riera de Magarola, on hi va haver la destrucció del pont de la N-II. Un altre treball fa referència al sistema d'avisos i alertes en general, i particular per la situació en estudi. També hi ha una contribució de climatologia històrica, imprecindible per tal d'atènyer una perspectiva temporal prou àmplia, a partir d'informació instrumental i qualitativa dels darrers 500 anys. Com no podia ser d'altra manera, el cos principal de la jornada d'estudi, són les contribucions pròpiament meteorològiques, a càrrec l'INM, l'SMC, la UB i la UPC. L'INM presenta l'anàlisi de les imatges de satel·lit, essent una part d'un complet i ambiciós treball d'investigació engegat per aquesta institució. L'SMC ens mostra com els models numèrics poden ajudar a un millor coneixement d'aquestes situacions, la qual cosa repercuteix en la millora de pronòstcs futurs. El departament de meteorologia de la UB, centra el seu estudi en l'anàlisi termodinàmica de la situació, tot fent ús d'una nova eina com és l'estació de radiosondatge de Barcelona, i una comparació amb els aiguats de la nit del 25 de setembre de 1962 al Vallès. Finalment la UPC, presenta l'aportació de l'eina més novedosa pels meteorolegs: el radar. Els radars encara ens han d'ensenyar moltes coses, tal com ho van fer el satel·lits en el seu dia, si bé aquesta ponència es basa exclusivament en l'aplicació hidrològica del radar.
Amb aquest aplec d'onze especialistes i l'aportació i intervencions dels assitents, esperem promoure i divulgar al màxim la meteorologia i, alhora, aportar un granet més de sorra al coneixement d'aquesta mena d'aiguats catastròfics.
Per acabar cal agrair la col·laboració i ràpida predisposició de les institucions implicades, i especialment als seus representants en aquesta jornada d'estudi i reflexió. També al Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa", el primer museu científic modern del país, que malgrat les obres no ha aturat la seva activitat, i ha permés dur a terme una nova edició de les Jornades Fontserè a les seves instal·lacions. Esperem que un cop acabades les obres de remodelació i expansió es repeteixin més Jornades de meteorologia Eduard Fontserè en el que serà un dels més grans museus de la ciència d'Europa.
ACAM,
tardor 2000
