En record de Toni Nadal

Aquest matí he anat a la secretaria de la meva facultat, la Facultat de Geografia i Història, que era també la facultat d’en Toni, i he demanat el seu expedient acadèmic. En ell hi havia enganxades dues fotografies seves, jove, molt jove, en una amb els cabells llargs, realment maco, i seriós, amb la responsabilitat del moment en que decidia passar de la Universitat de Lleida a la meva universitat. I he comprovat allò que ja sabia: Climatologia analítica, quart curs, excel.lent i matrícula d’honor; Anàlisi d’imatges Meteosat, cinquè curs, excel.lent i matrícula d’honor (he tingut pocs alumnes amb dues matrícules d’honor).

Però a banda de la seva trajectòria acadèmica, brillant, la figura d’en Toni m’evoca la del geògraf pur, autèntic, natural, apassionat, la del descobridor, la del explorador, la del muntanyer, la de l’aventurer…I d’aquesta aventura que en Toni va iniciar fa pocs dies, em quedarà la seva imatge d’home bo, d’home positiu, en el seu somriure, i, sobretot, d’home vital.

Javier Martín-Vide

17 de juliol de 2012

(Acte d’homenatge al Servei Meteorològic de Catalunya)

La coneixença amb en Toni ve de lluny. A mitjan anys noranta feia poc que jo corria pel GPV de l'INM, com s'anomenava llavors, i en Toni acabava de ser contractat per TVE Sant Cugat després de la beca de TV3. D’això, ja en fa gairebé vint anys i pocs deuen recordar aquella manera de fer la meteo de TVE, que devia estrenar l'Antoni Castejon, consistent a passar cada dia per l’INM a recollir la informació i a fer una breu sessió amb el personal de guàrdia; fins i tot tenia autorització per a remenar el McIDAS, l’eina bàsica que inclou tota la informació de diagnosi i de models de predicció i que, amb les actualitzacions corresponents, encara avui es fa servir. Cal recordar que encara no hi havia internet i que la informació meteorològica escassejava. Aquestes breus sessions, tan enriquidores amb en Toni, van durar un parell d'anys, el temps que va trigar a tornar a TV3.

En acabat, el nexe de comunicació amb en Toni fou el correu electrònic i els fòrums, bàsicament, tot i que vam coincidir en algunes Jornades Fontserè, als Seminaris de l’ACAM a la Facultat de Física, als cursos de Sort, etc. En Toni era un apassionat de la meteo i participava activament en fòrums amb pseudos com ara Gebre i, especialment Segarró, en honor de la seva terra, de la seva comarca, amb Cervera, i de la seva parla: 's’atansa', 'rubinada', 'terra ferma', etc. Recordo perfectament el directe que va fer des de Lladurs, arran del tornado que s’hi esdevingué l’octubre del 2002, que ens posà en contacte per a facilitar-me la feina quan, més endavant, vaig resseguir aquella àrea. També ens posàvem en contacte, en situacions de fenòmens extrems que ens apassionaven, i que batejàvem una per una, ja que tampoc no en tenim pas tantes: l'esclafit del diumenge 17 d’agost de 2003, que ens va agafar tots dos de guàrdia, o els fiblons de l’aeroport del Prat, del 7 de setembre de 2005, de què guardo més records.

Darrerament la comunicació mes àgil amb en Toni era via Facebook per a parlar no simplement de fets meteorològics, sinó també del Barça, dels bolets... El darrer comentari seu fou la seva felicitació de Sant Joan, encara no una setmana abans del seu traspàs: “Per molts anys Joan. Certament, el teu sant no passa pas desapercebut“, felicitació que no vaig respondre amb la celeritat deguda, i que ara només li puc agrair des d'aquí: Gràcies, Toni, per sempre més!

Joan Arús

17 de juliol de 2012
(Acte d’homenatge al Servei Meteorològic de Catalunya)

Hola gent,

Compartia amb en Toni els estudis realitzats, tot i que un servidor els havia cursat més d'una dècada abans, temps en el qual l'ensenyament de la geografia física havia fet un salt endavant qualitatiu que encara avui dia és l'enveja justificada dels meus contemporanis. Demostració clara d'això és que encara a un servidor el títol de llicenciat corresponent porta escrit: Llicenciat en Geografia i Història (Secció: Geografia) i en el seu s'havien estalviat part de la parefernàlia i posa tan sols Llicenciat en Geografia.

També compartíem (més o menys) la professió, a tots dos ens pagàvem per treballar en el món de les ciències de l'aire.

Igualment, compartíem lloc de residència, tot i que en Toni quan no tenia l'Ares ni en Ton al seu càrrec, voltava més per Cervera que per Pallejà. Coincidíem, doncs, en força aspectes, però permeteu-me que faci referència a un parell de coincidències que havien generat complicitats valuoses, al menys per a un servidor i m'atreviria dir que també per a ell.

Per parlar d'una d'elles hem d'anar a la darrera trobada extensa - un parell d'hores llargues - que vam tenir en un pub de Cervera, que era un dels seus refugis, el 16 de febrer de l'any passat. A tots dos ens agradàvem les cerveses d'alta graduació i elevat contingut en malta d'ordi i vaig aconseguir que tastés l'Alhambra 1925 i crec que el vaig convèncer que hi ha vida més enllà de la Voll Damm i que aquesta vida també és intel·ligent (i sense posar-li arròs). La resta de la conversa va ser un repàs de la seva col·laboració en la XOM (nominalment figura sa mare, però ell era qui donava els avisos), no vam obviar temes personals que no venen al cas, però si que em va comentar que volia fer un viatge a un país nòrdic per gaudir de l’espectacle de les aurores. Hagi volgut la casualitat que el dilluns 2 de juliol em trobés la pitjor notícia en dos SMS d'en Manel Dot i en Lluís Pujol i en un mail d'en Pere Casulleras, sent-hi jo de viatge de vacances en aquell mateix país que m'havia dit.

Certament crec que estàvem d'acord en considerar que tot i la passió que ens produïa viure del que ens agradava, el món no s'acaba a la meteorologia, ni a la climatologia, ni a la colombofília. Serveixi aquesta frase per introduir l'altra paragrafada: no recordo exactament ni quan ni com ens van presentar, calculo que a cavall de 1996 o 1997, però sí recordo perfectament que ens vam trobar el 18 d'octubre de 1997 al Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron en un concert que vam gaudir immensament. En Toni i un servidor també coincidíem en la nostra devoció pel southern rock, ell era una mica més acèrrim dels Lynyrd Skynyrd i servidor (alguns ja heu patit el meu messianisme mormó) soc més que un seguidor dels Allman Brothers. Va ser precisament un concert dels seus amics, el primer que feien a tota la història a la Península el que a la sortida tots dos posàvem aquella cara de felicitat inesborrable que un no pot dissimular de vegades.

Fa 38 anys que he aconseguit no passar més de deu dies sense sentir uns i els altres (inclús en èpoques de serveis militars) i penso passar-me tots els que em quedin i repto el senyor Alzheimer o qualsevol altre perquè ho intenti evitar i sé que no ho aconseguiran. Seguiré compartint aquesta passió amb qui vulgui escoltar-me, però no hi haurà més trobades amb en Toni per comentar per enèsim cop lo absolutament extraordinaris que ens semblàvem. No serien converses trascendents, ni profundes (ni punyetera falta que feia), però tots els buits que ens deixen els que marxen, són irremplaçables.

No miro ni a dalt, ni a baix, ni als costats, ni crec que ara en Toni serà en un lloc eteri i per determinar gaudint d'un concert dels molts ídols traspassats, ni penso que els que marxen abans d'hora són els millors (em sembla una falta de respecte pels que queden), queda l'estupor que es barreja de seguida amb una profunda tristesa.

No li podré recomanar una Salvator de Paulaner (l'últim descobriment, absolutament extraordinària), ni preguntar-li si va veure el concert dels restes de la nostra gent al festival Azkena de Vitòria aquest 17 de juny. Ja no hi haurà més encaixades de mans i no li hauré de dir que ha progressat al llarg dels anys fent encaixades de mans i ja no deixa la mà morta del tot com feia al principi de conèixer-lo, encara li quedava marge de millora, però.

Permeteu-me, però, que us passi aquest enllaç perquè, si voleu, us feu una idea dels grenyuts que ens robaven el cor, amb aquesta absoluta obra mestra (el concert deu de ser del 2003 o 2004). Algun dels executants tampoc s'hi troben presents: http://www.youtube.com/watch?v=sHQ_aTjXObs.

Salut a tothom i dol pel buit,

Antonio Gázquez

Observatori Fabra i Servei Meteorològic de Catalunya

Monday, July 02, 2012

L’any 1997 i amb el títol de llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili sota el braç, em vaig desplaçar a Barcelona per iniciar els cursos de doctorat del programa ‘Geografia física i canvi ambiental’ a la Universitat de Barcelona. Aconsellat pel Dr. Diego López Bonillo, professor de Geografia Física de la URV i el meu director de tesi doctoral, vaig seleccionar aquelles assignatures més interessants i vaig tenir la sort d’assistir a les classes del Dr. Antonio Gómez i del Dr. Javier Martín-Vide, entre d’altres.